La intolerància espanyolista contra tots aquells que espatllin el relat oficial del que passa a Catalunya té l'opinió pública internacional com un dels seus grans objectius. Una pràctica transversal, que engloba ministres del govern, partits polítics, plataformes de conveniència i fins i tot agitadors bufonescos. La batalla també es produeix a les xarxes socials, on qualsevol piulada o text pot socarrimar sensibilitats dels de la pell de toro. Una lluita a cara de gos i que no fa presoners; no importa la importància ni la reputació dels enemics, com ara un dels gegants mundials de la investigació i divulgació de l'exploració científica, història, naturalesa i cultura: National Geographic. Un dels seus darrers articles ha parlat sobre Catalunya i el conflicte amb Espanya, i ho ha fet seguint una norma que irrita molts espanyols de pro, des de Josep Borrell cap a la dreta (i més enllà): ajustar-se a la realitat.
'NG' desgrana la història de Catalunya i el seu rumb cap a la independència sota un titular que ha caigut com un cop de puny a Madrid: "Why Spain’s wealthiest region wants independence" (per què la regió més rica d'Espanya vol la independència). I afegeix una altra frase que ha desfermat una tempesta a les xarxes: "Catalonia has its own cultural identity and a robust separatist movement, despite crackdowns from Madrid" (Catalunya té la seva pròpia identitat cultural i un moviment separatista robust, tot i la repressió de Madrid). No només això, sinó que 'gosa' parlar dels dos referèndums celebrats a casa nostra, un 'd'informal' el 9-N i un altre, 1-O, ja formal però que "Espanya va insistir que no va ocórrer, i després d'una violenta repressió policial, el Tribunal Suprem el va declarar il·legal". Tampoc s'oblida de la situació dels presos polítics.
L'allau de referències sobre el paper de l'Estat espanyol i les seves forces policials contra la dissidència catalana ha estat massa impactant per a l'espanyolisme que es declara lector i subscriptor del gegant multimèdia. Catalunya els ha tocat la fibra i li han arribat a etzibar un "a tomar mucho por culo". Un typical spanish en tota regla. Segur que no qüestionen el relat d'altres indrets del món. I que tampoc els interessen segons quines imatges i vídeos que reflecteixen la conducta dels agents a les mobilitzacions.
Que la realitat no t'espatlli una bona història, com la dels dolents, ingrats i violents catalans que ataquen l'angelical Espanya. La veritat fa molt de mal.