La vida és d'una fragilitat extrema. En un tres i no res tot pot canviar d'una manera tan dràstica i impactant que el tòpic del carpe diem no s'hauria d'oblidar mai. Et lleves un matí d'estiu disposat a gaudir de les teves vacances, i de cop i volta un accident altera absolutament tot. El món et cau a sobre, res serà igual. Això és, exactament, el que li està passant a una famosa humorista espanyola, que acaba de compartir a les xarxes socials un episodi bestial i colpidor: la madrilenya Nerea Pérez de las Heras.
Aquesta periodista, escriptora i activista LGTBI+ de 41 anys, presentadora de 'Lo Normal' a la Cadena SER, i que ha participat en programes com el 'Las que faltaban' de Thais Villas, es trobava a l'illa de Menorca el passat 23 de juliol. Aquell diumenge d'eleccions generals, la Nerea tenia un pla molt llaminer: una jornada marinera i nàutica. Res feia presagiar, evidentment, que resultaria una experiència que la duria a l'hospital en un estat molt greu. Un hospital com el que visitava un mes abans per acompanyar el seu pare de 87 anys, que arran d'una caiguda s'havia trencat el fèmur. Ara, però, la pacient era ella mateixa. I no pintava gens bé.
La humorista Nerea Pérez de las Heras, accident greu a Menorca
Fa poques hores, relatava en primera persona tot el que li ha passat al llarg de més d'un mes. Ho fa, tot i la gravetat, sense perdre la seva essència, l'humor: "Tuve un accidente en el mar que me hará celebrar mi cumpleaños dos veces al año. Me sacaron del agua -que era una sopa roja alrededor de nosotras- yo me hice un torniquete, pedí agua, informé de mi grupo sanguíneo, Arden llamo a una ambulancia. No hemos estado más espabiladas en la vida. Me mantuve “Alerta, consciente, orientada” ,como dice el informe médico durante horas, hasta el primer quirófano". Al Mateu Orfila de Menorca "me salvaron el pellejo", i d'allà va anar a petar al Son Espases de Mallorca en avioneta, "donde estuve seis días muy colocada en la unidad de reanimación. Tres cirugías de urgencia y un bypass fallido después, me amputaron parte de la pierna derecha". Commociona, com la fotografia que il·lustra la publicació, o el reguitzell de medicaments, analgèsics i opiacis que ha tingut a la seva pauta mèdica.
Agraïda i sense perdre el sentit de l'humor, comença "esta nueva vida cyborg"
Pérez de las Heras explica que "me acabo de dar cuenta de que hoy hace un mes que empecé esta nueva vida cyborg. Aunque no dije nada por aquí, no ha sido un mes de silencio, todo lo contrario, ha sido un mes de pitidos de máquinas que me mantenían viva, de pitidos de mensajes y llamadas que me mantenían viva, de hablar y hablar y escuchar y escuchar a doctoras, amigas, auxiliares, hermanas, hermanos decirme las cosas más bonitas y más importantes de mi vida". Agraeix especialment l'Ana, la seva parella, la primera que la va auxiliar, i també els professionals de la Sanitat pública: "Salgo de esta aullando que viva la sanidad pública, que viva la vida, que viva mi novia espartana, valkiria de hospital, mis hermanos y hermanas, que bendito mi instinto de supervivencia de cucaracha indestructible". I remata: "Pies para que os quiero, si tengo alas para volar".
Li desitgem el bo i el millor. Molta força.