La definició de culebrot l'ha donat Vicent Sanchis en presentar el nou serial de les sobretaules de TV3: "No sabem quan acabarà". Tant La Riera com El cor de la ciutat van superar els mil episodis. Laberint d'ombres i Nissaga de poder van rondar els 500 i les dues primeres sèries diàries van durar només un any: Secrets de família o la mare de totes Poble Nou. El cercle es tanca ara que el protagonista del setè culebrot de TV3, Com si fos ahir, torna a ser l'actor andorrà Marc Cartes, 23 anys després de protagonitzar Poble Nou.
Cartes es resisteix a explicar el seu personatge, l'Andreu. Ens diu que és infermer i bon nano però que si l'explica més ens farà spoilers. Però els onze guionistes no han concebut la sèrie com una intriga de crims. Tot engega amb la mort d'un amic, com a Mujeres desesperadas, però nomès com a excusa per tal que els amics d'institut del difunt es retrobin i recuperin la colla. Els creadors de la sèrie defugen la definció de costumista i prefereixen dir-ne dramèdia. Que ens farà riure i plorar, vaja. No hi haurà crims, "de moment" diuen. També La Riera volia ser una sèrie de sentiments i va acabar amb la meitat del repartiment assassinant l'altra meitat. La voluntat és que aquesta aposta duri "tres, quatre o cinc anys".
Marc Cartes és recordat sobretot pel malvat més dolent mai vist en un culebrot català: Salvador Borés. Amb un estilet, qui feia de parella de Montse German, amb qui torna a coincidir, s'alçava de la cadira de rodes on fingia estar postrat. El titular de l'entrevista podria ser aquest: "El personatge de l'Andreu és més difícil d'interpretar que el de Salvador Borés". La resposta descriu cap a on va la sèrie diària: cap a la subtilesa i el matís. Sembla que ens haurem de fixar tant en els diàlegs com en el subtext. Les mirades diran molt.
La de Cartes emana felicitat, amb aquesta paraula resumeix el seu estat. Torna a fer una sèrie que li permet sortir de la feina a les 3. "Les eines per fer d'Andreu les trobes pel camí". És un adult separat de gairebé 50 anys amb un fill, i té una fixació que, advertim, és spoiler: el seu germà és el que mor en un accident de trànsit en el qual no anava sol, i qui l'acompanyava va deixar-lo morir. Ja tenim la primera intriga servida.
Els dos grans canvis respecte La Riera són la tecnologia i la ubicació. Si la sèrie de la Sampietro ja feia un pas cap a l'alta definició, aquesta està enregistrada amb càmeres de cinema digital. La qualitat d'imatge del que veiem és enorme. Enrera queden aquelles parets de cartró de Poble Nou. La il.luminació és essencial i aquí hi han posat la banya. Els exteriors ensenyaran una Barcelona menys de postal que la de Cites. Dels veïns d'El cor de la ciutat i de la família de La Riera passem a la colla d'amics. Els seus problemes sentimentals i laborals, però tot girarà al voltant de com passar les etapes de la vida. No mostraran com matar algú sinó com enamorar algú. Tot te el to de Cesc Gay o de Carol López, però cada dia i després del Cuines.
Entrem al rodatge. L'escena que graven ja indica que busquen un públic adult: Sílvia Bel és al llit amb un home, a ella li veiem els pits, inèdits a les sobretaules de TV3. El seu company vol repetir la trobada un altre dia i li diu "et truco la setmana que ve?". Ella li respon sota els llençols "ja et trucaré jo". Pam, cop de porta. Ella queda pensativa. Fí. Aplaudiments a les catacumbes de l'edifici d'Esplugues on es grava el setè culebrot de la història de TV3. 25 ambiciosos minuts cada dia, excepte el de l'estrena que en durarà 40. Serà a quarts d'onze de l'onze de setembre. Mentre Catalunya celebra que és una nació, vuit amics celebraran que estan vius.