La periodista d'El Nacional Núria Casas ha explicat en un article que va patir assetjament sexual de dos homes, dos superiors jeràrquics, en dos mitjans de comunicació: RAC1 i "una TV pública". Casas va treballar a Tarda oberta de TV3 i a Hora punta de TVE. En el cas que ha esclatat aquesta setmana, el d'Eduard Pujol, el seu director quan treballava al programa de Vador Lladó a RAC105, l'ha fet parlar només als dos mitjans on treballa: El Nacional i el programa Aquí Cuní de SER Catalunya (103.5, FM). Aquest és la transcripció de la seva conversa amb Josep Cuní. Vídeo:

Cuní amb Núria Casas, Youtube 

Núria Casas: El meu cas és de fa més de vuit anys. Els casos dins de JuntsXCat els conec però que ho expliquin aquestes persones

Cuní: Què t'ha portat a dir-ho ara?

Núria Casas: En aquest cas com que un dels dos homes que em van assetjar ha sortit a la llum pública, la pena del Telediari ja l'havia pagat. A través de la direcció i del comité d'empresa ja ho vaig denunciar però era necessari que si sortia amb nom i cognoms i la meva experiència amb aquest home la passaven altres dones, creia important fer una carta fugint dels titulars de 30 segons.

Núria Casas, Cadena SER

Eduard Pujol, GTRES

Cuní: Quan aparten Eduard Pujol fas un tuit que intentava ser genèric però has concretat a la carta que publica El Nacional.

Núria Casas: Només parlo als dos mitjans on treballo, El Nacional i Aquí Cuní. La frontera entre fer un salt o parlar-ho amb rigor és petita. Em cenyeixo a la carta i a parlar amb tu. He rebut missatges d'altres companyes que ho han passat malament amb aquesta persona. 

Cuní: Eduard Pujol? 

Núria Casas: Sí. Faig una crida que persones que s'hagin sentit assetjades ho posin en coneixement. He contactat amb aquestes víctimes que surten de JuntsXCat. Hi haurà acompanyament emocional i jurídic per les víctimes que ho comuniquin. Fa vuit anys, sense el Me Too, vaig anar a la direcció oralment. En el segon cas que he patit (a la TV pública) ho he fet de forma escrita i aportant informes psicològics. Les vies s'haurien de reforçar. Perquè això s'investigui recomano anar més enllà del que jo vaig fer i posar una denúncia a la justícia. Els magistrats especialitzats en aquests casos saben que és l'assetjador qui s'ha de justificar, no les víctimes.

Eduard Pujol al seu escó al Parlament, GTRES

Núria Casas: No és només fa 8 anys, també ara anar contra el poder és una revolució. És una batalla a llarg termini. Jo hauria pogut fer més. I ells també podrien haver fet més. A mi em relativitzaven els discursos. Em situaven com si aquest home fos només un trapella, em deien "Ja saps com és". El meu entorn, veient la meva solemnitat dient que no ho tolerava, em podria haver ajudat més.

Cuní: Quants cops vas tenir l'evidencia que paties assetjament?

Núria Casas: Vaig patir una desena de vegades la sensació d'assetjament. Eren evidents. M'ha passat amb dos homes diferents. No em faig la víctima ni la màrtir, però he anat al psicòleg qüestionant-me a mi. Plantejant-me si no ho vaig interpretar bé. Acabes tenint una paranoia que t'afecta en la part personal. Arribes a dubtar de si allò era un assetjament.

Cuní: Quants cops va passar en el segon cas (amb un altre home)?

Núria Casas: En el segon cas també vaig patir molts vegades. Algunes explícites, altres amb una mirada et poden fer molt de mal. En 2 ó 3 mesos ho acabes frenant. Acabes dubtant de la teva feina. En un cas em deien que no era prou vàlida. No sabia posar la barrera entre assetjament sexual o si jo laboralment era inútil. Abans quan ho explicava corrien un tupido velo. No entenc per què té més força un tuit que una denúncia al comité d'empresa. Hi ha molta façana.

El final de l'entrevista és el més contundent. Núria Casas: "No arrossego ira ni amargor. Ho parlo des de la naturalitat i la superació. Però hi ha dues revenges dels assetjadors. Et diuen "Em poses calent perquè t'hi negues i no vals res perquè no t'hi prestes". Un testimoni impactant.