Després del que ha explicat l'Ana Polo a elcritic.cat sobre el que va passar amb el que era el seu cap, Quim Morales, quan ella era becària a La segona hora de RAC1, han estat moltes les companyes i col·legues periodistes de l'Ana que han fet un pas endavant, un #MeToo als mitjans catalans, per mirar d'acabar d'una vegada per totes amb aquesta xacra i amb comportaments masclistes, agressions sexuals, verbals i físiques, per part de companys de redacció. Són moltes les que han alçat la veu les darreres hores, com la Llucia Ramis, la Marta Roqueta, la Gina Tost, Eva Piquer, Alba Carreres o la Marta Montaner.
Experiències traumàtiques, desagradables, repugnants i abjectes que han hagut de patir per part dels que se suposava que eren companys seus, caps, col·legues de professió. Tot el suport del món cap a elles i cap a totes aquelles que sentin que ja n'hi ha prou i que alcin la veu d'ara endavant. Arran d'aquesta allau de testimonis colpidors, són moltes les companyes que també han volgut dir-hi la seva públicament, com han fet aquest divendres a La selva de Xavier Graset tres dones, l'Ester Pagès, la Maria Xinxó i la Núria Martínez Ribot, membres de l'equip del programa de tardes de TV3, que han verbalitzat què els va passar anys enrere en d'altres llocs de treball. Xinxó recordant la insistència d'un company de feina per fer-li un petó sortint d'un cotxe, i davant del 'No', menystenir-la, o un polític que per xarxes socials insistia per quedar enviant-li fotos seves, o col·laboradors: "Va haver-hi una època que m'amagava al lavabo cada vegada que venia un col·laborador a RAC1 del pànic que jo tenia de trobar-me'l perquè no parava d'assetjar-me". La seva companya Núria Martínez, també ha colpit els espectadors amb la seva vivència.
El que ha explicat la Núria també indigna. Revela que quan va acabar la carrera "vaig tenir la sort de tenir feina molt ràpid" i va anar a parar a un mitjà català. Què van dir molts companys a la seva primera feina?: un comentari lamentable... "Una gran part de la plantilla deia que jo tenia feina perquè me n'anava al llit amb el cap, cosa que era mentida. Jo era molt, molt jove". N'hi ha més: "Allà hi havia un redactor en cap, enmig d'aquest ambient una mica hostil, jo tenia amb ell una bona relació"... fins que de sobte li va enviar un mail, que ha llegit en directe la Núria. "Em vaig quedar súper parada. Em deia que 'si em jures que no li diràs a ningú, et puc dir que tens els ulls molt macos i que em costa parlar-te quan els miro? No ho diguis a ningú, si us plau, em ridiculitzaries. M'ho promets?'". A partir d'aleshores, "vaig tallar-li el joc", cosa que ell va agafar-s'ho per tenir un comportament mesquí amb ella: "Va ser molt antipàtic i ara, un parell de vegades l'any em dona seguir a Twitter, perquè vegi que és allà, que no ha desaparegut". Una intimidació lamentable.
Prou. Tot el suport cap a la Núria i la resta de companyes que han hagut de patir situacions com aquestes als mitjans catalans.
Segueix ElNacional.cat a WhatsApp, hi trobaràs tota l'actualitat, en un clic!