A la Núria Solé portem veient-la a TV3 tota la vida. Una de les  periodistes i comunicadores més estimades dels serveis informatius, rigor, talent i professionalitat darrere i davant càmeres, i a qui durant 10 anys vam veure presentant el TN Migdia. Des del 2017, però, la veiem una mica abans, conduint i editant de manera impecable el TN Comarques. Fa un any, però, va patir un dels pitjors moments de la seva vida, tant des d'un punt de vista personal com professional. Un problema de salut mental que la va tenir fora dels platós durant molt de temps, massa temps. Solé va haver de frenar en sec i posar distància a la feina. I és que durant sis mesos no va poder posar-se davant d'una càmera per un episodi de salut mental que la va obligar a aturar-se.

Núria Solé Tv3
Núria Solé Tv3

Aquest dissabte n'ha parlat per primera vegada a 'El suplement' de Catalunya Ràdio, amb el Roger Escapa. Un testimoni en primera persona amb l'esperança que arribi a gent que també necessita referents. La Núria va deixar el seu informatiu el 28 de febrer de l'any passat. El que havien de ser uns dies van esdevenir setmanes, sent substituïda per l'Anna Garnatxe i el Pere Bosch. Una baixa duríssima, per motius de salut, sense poder fer el que més li agrada durant més de mig any. Finalment, però, el 9 de setembre Bosch anunciava en directe que "Demà torna la Núria Solé", una notícia que ens va alegrar a molts espectadors. I així va ser, des del dimarts 10 de setembre tornàvem a gaudir-la al TN Comarques, amb aquest somriure que trobàvem a faltar.

Núria Solé somrient, TV3
Núria Solé somrient el dia del seu retorn, TV3

"I avui alcem el vol... a l'Empordà. Amb aquests ocells que estan migrant dels Alps a Cadis i que han fet parada a Ordis. Un equip de biòlegs els acompanya per mostrar-los la ruta", deia en la seva primera notícia. I tant que ha alçat el vol. I ho ha fet després de sentir-se al pou, ensorrada. D'aquell temps que va passar entre el febrer i el setembre n'ha parlat amb Escapa, testimoni colpidor i valent parlant d'angoixa i ansietat, que després van esdevenir en depressió. "En aquell moment va ser bastant dur, perquè no m'esperava que aquell atac d'angoixa derivés en una baixa tan llarga", reconeix la Núria. Ella pensava que serien 15 dies, "perquè estava molt agobiada, saturada i molt tensa, i de seguida m'hi torno a posar". Però no va ser així. Ella ja havia patit abans atacs d'ansietat, "en un atac d'angoixa respires de manera accelerada, fins al punt que se t'adormen les mans o les cames, perquè l'oxigen no t'arriba a tot el cos. En aquell moment et salva tenir una bossa a prop... El cos et diu prou".

La Núria reconeix que "jo sempre he estat una persona molt perfeccionista, sempre he volgut agradar i fer les coses molt ben fetes. 'Soc mare', a tope. 'Soc periodista', vinga. 'Em caso', vinga... Tot, tot, en tots els àmbits, superwoman. I aquestes vides sense aturador, de no tenir moments de pausa, estar amb tu mateix...". Quan l'angoixa es va transformar en depressió?: "Tu et sents petit, poc capaç, poca cosa, insegura, debilitada, ganes de plorar, col·lapses davant la nevera decidint què fer de sopar pels meus fills i et poses a plorar, coses rutinàries. Un dia em va passar. Et sents malament perquè estàs de baixa, però no t'han operat... Sobre la salut mental hem avançat, però no del tot. Tampoc vols acabar d'explicar què et passa, no molta gent t'entén...".

Núria Solé Catalunya Ràdio
Núria Solé / Catalunya Ràdio

Un infern des de bon matí, "al matí m'aixecava amb ganes de plorar". Solé posa damunt la taula la paraula "culpa, que té molt a veure en aquest procés: et sents culpable, jo volia tornar a treballar, què pensaran, que estic de vacances? Et sents molt culpable i et costa molt recuperar-te". A TV3 mai ningú la va pressionar perquè tornés, se sent agraïda per això, "però molta gent no deu tenir aquesta sort". Com va gestionar seguir amb depressió a casa, amb dos fills de 6 i 12 anys?: "El meu fill Pol, el petit, venia i m'abraçava perquè no estigués trista. La gran, l'Arlett, pensava que tenia càncer. Amb ella vaig parlar amb altres termes". Una conversa colpidora i necessària que paga molt la pena:

Celebrem que la Núria ja estigui recuperada i hagi compartit el seu testimoni personal per mirar d'ajudar d'altres persones que estiguin patint el mateix que va patir ella.

Segueix ElNacional.cat a WhatsApp, hi trobaràs tota l'actualitat, en un clic!