Igual com David Bisbal, va arribar a omplir estadis en la primera dècada dels 2000. Però com molts artistes que no van saber gestionar el seu èxit, es va refugiar a les drogues o l'alcohol. Parlem de Tiziano Ferro, una història de superació amb final feliç, però amb moments molt durs al camí.
La vida de Tiziano Ferro no va ser fàcil des dels seus primers anys. Nascut el 1980, va patir bullying a l'escola a causa de la seva aparença física. En una entrevista per a 'Il Corriere Della Sera', Ferro va revelar els constants insults i humiliacions que rebia dels seus companys. "Mai no vaig ser el primer de la classe. Era un ningú, gens guapo, gens atlètic i tímid. Els nois em deien 'gras', 'marieta' i 'perdedor'. Sempre estava esperant que algú intervingués per defensar-me, però mai no va succeir. Vaig viure perpètuament frustrat, emprenyat i fins i tot humiliat". També va confessar haver tingut problemes de pes i haver patit bulímia, dificultats que no van desaparèixer en la seva adolescència quan va arribar a pesar 111 quilos. "Aquest pes va significar molt en la meva vida. Només pensava en el menjar, potser per la falta d'amor, de comprensió i d'afecte", va dir per al diari ABC.
Tiziano Ferro es refugia en l'alcohol
Tanmateix, la música va canviar la seva vida i li va brindar fama internacional. El seu primer àlbum 'Rosso Relativo', llançat l'octubre de 2001, i el senzill 'Perdona', publicat el 2002, el van catapultar a l'èxit absolut. Ferro va trobar en la música una via d'expressió en la qual se sentia còmode i en la qual podia ser ell mateix.
Però gestionar aquest èxit sobtat no va ser senzill per a Tiziano Ferro, especialment quan la seva vida privada es va convertir en objecte d'interès públic. En una època en què l'homosexualitat no estava tan normalitzada, els seus representants li van aconsellar ocultar la seva orientació sexual i fingir ser heterosexual. Això el va portar a envoltar-se de dones als seus videoclips i fins i tot a mostrar-se en públic amb noies.
Li va costar, però va aconseguir aixecar cap
Davant d'aquesta situació, Ferro va trobar refugi en l'alcohol. Va començar a beure de forma desmesurada, buscant en l'alcohol una manera d'evadir-se del dolor i la tristesa que sentia. El cantant va admetre que va arribar a actuar en estat d'embriaguesa i que l'alcohol es va convertir en la seva via de escapada, mentre també incrementaven els seus desitjos de morir. "Una nit, la banda em va convèncer a beure. I a partir d'allà no vaig parar. Gairebé sempre bevia sol, perquè l'alcohol em donava forces per no pensar en el dolor i la tristesa, però em feia voler morir-me cada vegada més", explicava el cantant.
Tanmateix, la història de Tiziano Ferro va tenir un gir positiu quan finalment va decidir sortir de l'armari. "Vaig arribar a la conclusió que volia viure aquesta part de mi, deixar de considerar-la 'un monstre' i vaig comprendre que necessitava prendre el control d'una sèrie de coses: des de l'exili forçat dels amics, la relació amb el meu treball i el fet de parlar de la meva homosexualitat. Ara vull viure millor". En l'actualitat viu apartat de la música i centrat a complir un dels seus somnis: formar una família.