Sandra Paños, Cata Coll, Gemma Font, Laia Codina, Mapi León, Melanie Serrano, Marta Torrejón, Leila Ouahabi, Andrea Pereira, Ana-Maria Crnogorcevic, Jana Fernández, Vicky Losada, Kheira Hamraoui, Alexia Putellas, Patri Guijarro, Aitana Bonmatí, Jennifer Hermoso, Mariona Caldentey, Caroline Graham-Hansen, Asisat Oshoala, Andrea Falcón, Lieke Martens, Bruna Villamala i Giovana Queiroz. Tant de bo a partir d'ara veiem molts nens i nenes lluir orgullosos les samarretes del Barça amb aquests noms. El grup de jugadores que han fet història, que, com elles mateixes deien, "ara són eternes", que ens van emocionar diumenge guanyant la primera Champions de la història per l'equip femení. 

barça femeni5

Les jugadores del Barça femení celebrant la Champions / @fcbarcelona

De tot el que van dir les flamants vencedores del títol, quedem-nos amb un parell de declaracions que tots ens hauríem de gravar en foc al front. Una, de Patri Guijarro: "Llevábamos años aporreando la puerta y hoy la hemos derribado. Espero que el fútbol español se dé cuenta de ello". O el de la capitana, Vicky Losada: "Al final, abrimos muchas puertas a las niñas, que a lo mejor mucha gente no hemos tenido y es superimportante porque no es solo ganar, sino lo que creas en un país entero".

El que han aconseguit les campiones d'Europa és una oportunitat per adonar-nos de la molta feina que s'ha fet, però de la molta que encara queda per fer, de com de positiu és que amb aquest triomf del Barça femení, esperem que mai més sentim frases miserables com "el fútbol femenino ni es futbol ni es femenino", que diuen molts cromanyons fent-se molta gràcia a ells mateixos, i que deixem de viure situacions vergonyoses, com la que recordava Josep Pedrerol:

Per desgràcia, queda una feinada de por. Perquè la notícia, TV3 a banda, només va obrir la informació esportiva a Antena 3. A la resta van trobar més important començar amb d'altres qüestions. Té nassos la cosa. Per no parlar de molts diaris, que van preferir posar en gran la Lliga espanyola masculina (que encara no té campió) i en petit, la victòria de les jugadores blaugranes. Només són dos exemples de com els mitjans de comunicació són els primers que caldria que es miressin al mirall i reflexionessin. Però n'hi ha més, i no cal anar molt lluny.

onze 2

'Onze' / TV3

El programa Onze d'aquest dilluns va tractar, només faltaria, el títol de les Alexia, Martens, Bonmatí i companyia. Però ho va fer d'una manera que ha indignat bona part de l'audiència. Indignació que ja va venir moltes hores abans que comencés el programa. Només va caldre l'anunci a xarxes informant del contingut i dels col·laboradors del dia:

onze

Sota l'epígraf Les millors d'Europa, una alineació que no ha passat desapercebuda per a molts espectadors. I salta a la vista el motiu. Molts d'ells no han entès que per parlar de futbol femení, no hi hagués cap dona, exceptuant la copresentadora, Laia Tudel, que per cert, ni surt al tuit ni a la foto. Per ser justos, a Onze sí que hi ha col·laboradores analitzant l'actualitat esportiva. Sònia Gelmà o Anaïs Martí en són dos exemples. Però el dia que tenen assignat no és els dilluns (hi van els dimarts i els divendres). Però a jutjar pels comentaris, potser alguns espectadors haurien trobat oportú que per un dia, haguessin fet un moviment de peces.

tuit onze 4

tuit onze 3

tuit onze 2

tuit onze 1

Quedem-nos amb la frase de Vicky Losada: "Abrimos muchas puertas a las niñas"... Que no es tornin a tancar, si us plau. I que no només s'obrin muchas puertas: Que s'obrin totes. I finestres. I el que calgui.