Com si no hagués passat el temps, el Palau Sant Jordi de Barcelona s'omplia de gom a gom aquest dilluns per viatjar 15 anys enrere i reviure les emocions dels dilluns del 2001 amb els millors moments de la primera edició d'Operación triunfo. Quedava poca estona per viure un moment únic i irrepetible, OT: El reencuentro.
Gent vinguda de totes les parts de l'Estat esperaven impacients des de primera hora de la tarda per agafar el millor lloc a la platea, i feien temps entonant les cançons més conegudes del concurs, en un concert únic a tot Espanya.
Vídeo: Sergi Alcàzar
Quan quedaven només cinc minuts per l'hora acordada, la pantalla gran del Sant Jordi donava el tret de sortida a l'espectacle amb imatges dels inicis dels triunfitos a l'acadèmia. Entre riures i somriures, nervis, emocions i nostàlgia, el públic esperava impacient la sortida triomfal dels 16, però encara quedaven seients i forats buits a peu de pista, esperant a ser ocupats.
Foto: M.E.Martí
En apagar-se la pantalla, el públic no va deixar cap espai al silenci i, cridant "OT1, OT1" i aplaudint, esperaven amb ànsia que sortissin els exconcursants per la passarel·la que emulava l'antic plató del programa musical.
La nostàlgia va ser la protagonista, però les emocions no van manifestar-se com s'esperava. Les diferents errades de coordinació també van ser focus de les crítiques dels assistents, que es queixaven que l'actuació estava poc assajada i preparada. L'acústica també era molt millorable.
Vídeo: M.E.Martí
En apagar-se els llums, els 17.000 assistents que esperaven impacients rememoraven la primera edició d'OT. L'espectacle estava a punt de començar. Els focus es van encendre i, viatjant anys enrere, van il·luminar tot el públic com si es tractés d'una gala més del concurs. Però els moments més esperats es van fer pregar.
Vídeo: M.E.Martí
Les noies, vestides per a l'ocasió, van obrir el concert amb Lady Marmalade, que va aixecar l'humor del públic, però per poc temps. Les van seguir els nois, amb Corazón espinado, de Santana. En aquest punt de l'espectacle, les preferències de l'auditori ja es començaven a fer visibles. Al torn de David Bisbal i David Bustamante els ànims es van disparar i l'adrenalina començava a fer-se lloc entre els assistents del Sant Jordi.
Després, el declivi. En un intent per donar veu a tots els exconcursants, els menys coneguts van fer el paper de teloners amb cançons en solitari que havien interpretat a les gales. L'estona dedicada a ells es va allargar més de l'esperat i se sentien veus del públic demanant que "sortin ja els bons" o "aquest concert no és el que m'esperava". Fins i tot molts dels assistents aprofitaven aquests moments per anar al lavabo o a demanar una cervesa.
Alejandro Parreño va ser el primer a trencar el gel cantant en solitari Black magic woman, també de Santana, però el Sant Jordi no vibrava com es preveia i el públic continuava a l'espera que algú encengués l'espurna que embriagués el Palau. Una hora després faria aixecar el públic amb Ellas, però això ja va arribar més tard, en el punt àlgid del concert.
Xiulada a Camus
Feia setmanes que s'havia obert la polèmica. Juan Camus no va confirmar fins la setmana passada la seva assistència al concert, després d'un estira-i-arronsa amb la productora per arribar a un acord per aconseguir el que ell volia: gaudir del mateix protagonisme que els seus companys.
I ho va aconseguir. Després que els companys que van formar part del grup Fórmula Abierta cantessin Te quiero más, Camus es va apoderar de l'escenari entre xiulades i crits del públic, que van acabar convertint-se en aplaudiments, i va interpretar dues cançons seguides en solitari: Your song, d'Elton John, i Angels, de Robbie Williams.
Animat per cantar davant de milers de persones, Camus va instar el públic a cantar amb ell en la primera cançó i es va quedar sol. I no precisament perquè la cançó no fos coneguda. A la segona ja no es va atrevir a provar-ho.
En acabar les dues cançons, no va abandonar l'escenari. Tot i que ell ja no participava de l'escena següent, Camus es va quedar dret a la pista i el públic comentava coses com: "Què fa encara allà?" o "no marxa ni amb aigua calenta".
'Escondidos' i la 'cobra'
El moment més esperat pel públic va arribar quasi al final. Després de més de dues hores, per fi sortien junts David Bisbal i Chenoa, però la cosa no va ser tan màgica com s'esperava. Ella estava nerviosa i se li notava, perquè ni tan sols podia mirar el seu company als ulls. Quan ella va provar de fer-li un petó en acabar la cançó i fondre's en una abraçada, ell va apartar-li la cara. Potser, el fet que ell no li tornés el follow a Instagram, ja ho insinuava.
La passió encara s'entreveia en la nostàlgia dels dos exconcursants, però la màgia no va ser la mateixa que 15 anys enrere. Això sí. La frase final "mientras hacemos el amor" es va fer pregar. Abans d'entonar-la, ell va dir-li que li tenia "molt d'afecte" i ella va respondre-li amb un "t'estimo molt". Però els dos no jugaven al mateix joc.
El petó de Fergó i Tenorio
Abans, però, Nuria Fergó i Manu Tenorio van protagonitzar un moment tendre i dolç, encara que semblava que tot estigués assajat. Assajat i preparat. Però l'experiment va funcionar i el públic es va fondre en un clam final ple d'il·lusió i d'anhel. Era la seva cançó.
Lluitar per l'amor
Dos hombres y un destino no podia faltar en aquesta retrobada. Aquest va ser un altre dels moments més esperats de la nit, més aplaudits i en què hi va haver-hi més reciprocitat amb el públic. Integrant-se de ple en el paper, David Bustamante i Alex Casademunt van protagonitzar una autèntica baralla de galls que va acabar fusionant-se en una abraçada, una abraçada autèntica, d'aquelles que surten del cor.
Vivo por ella, interpretada també per Bustamante i Gisela va ser un altre dels plats forts d'una nit que va deixar molt a desitjar, però que va transportar el públic al passat i a aquelles reunions familiars que els unien cada dilluns a la nit. Potser l'objectiu del concert no era fer-ho perfecte i coordinat, sinó això, tornar a ajuntar families i amics.
Els triunfitos van tancar el cercle, com no podia ser d'altra manera, i com tothom s'esperava. Units en una sola veu va sonar de manera triomfal Mi música es tu voz.
Foto: M.E.Martí
Marcador del concert
En un principi havien de sonar 28 cançons, però es van acabar convertint en 31. Mentre personatges més populars com Alex o Rosa –que va cantar Europe's living a celebration acompanyada dels cors dels seus companys que van viatjar amb ella a Eurovisión– no van poder ser protagonistes únics a l'escenari perquè no van cantar cap cançó en solitari, Juan Camus va fer dues cançons ell sol –una més del que estava previst–, com Natalia o Alejandro Parreño, que també van tenir dues oportunitats per lluir-se.
Aquest va ser l'ordre previst al principi, però en el darrer moment s'hi van sumar tres cançons més.
- Lady Marmalade - Noies
- Corazón espinado - Nois
- Black magic woman - Alejandro Parreño
- Hero - Natalia
- Santo Santo - Manu Tenorio i Rosa
- Además de ti - David Bustamante
- Te quiero más - Fórmula Abierta (Mireia, Geno, Javián i Alex Casademunt)
- Medley - Juan Camus i Fórmula Abierta
- Your song - Juan Camus
- Ave María - David Bisbal
- Vida - Gisela
- Tu piel - Manu Tenorio
- Brisa de esperanza - Nuria Fergó
- Bésame - Verónica
- Ven a Funky Street - Naím
- Sueña - Rosa y Chenoa
- Vas a volverme loca - Natalia
- Finally i found someone - Verónica i Naím
- Ellas - Alejandro Parreño
- Y si fuera ella - David Bisbal
- Vivir lo nuestro - David Bisbal i Rosa
- Vivo por ella - David Bustamante i Gisela
- Atrévete - Chenoa
- Noches de bohemia - Nuria Fergó i Manu Tenorio
- Dos hombres y un destino - Alex i Bustamante
- Escondidos - Bisbal y Chenoa
- Europe's living a celebration - Rosa
- Mi música es tu voz - Todos