Oriol de Balanzó és una de les peces fonamentals d'un dels programes de més èxit de la ràdio catalana, La Competència de RAC1. El programa que cada migdia escolten milers d'oients i que té un segell propi gràcies a les veus i el talent dels seus directors i presentadors, Òscar Andreu i Òscar Dalmau, però també gràcies als excel·lents guionistes que donen cos a les converses entre l'Angelines, el Jep Cabestany i companyia: Natza Farré, Tomàs Fuentes i el mateix Oriol de Balanzó.

@orioldebalanzo

De Balanzó i la resta de companys tenen l'habilitat de provocar somriures parlant de fets que no tenen gens de gràcia, com és la situació dels presos polítics, les barbaritats que deixen anar alguns polítics o el judici al procés. Treuen punta i arriben al moll de l'os disfressant la realitat amb humor i un punt de vista inimitable. Però ara, el periodista ha fet una sèrie de reflexions sense cap toc humorístic, in situ des del Tribunal Suprem, que han generat l'aplaudiment unànime a la xarxa. Des de fa un dia tothom parla del fil que ell mateix va encetar a Twitter explicant la seva experiència. Un De Balanzó que mai s'ha amagat d'expressar el seu rebuig per la situació dels presos polítics i que ha demanat la seva llibertat sovint:

El guionista de La Competència explica la seva experiència per primera vegada a la sala on s'està jutjant Junqueras, Forn, Romeva i companyia. "Us narro sensacions cronològiques apuntades a la llibreta sortint amb una sensació d'adrenalina i buidor. Amb la certesa que el sistema el sostenim nosaltres i s'aguanta per un fil...". És la declaració d'intencions d'un De Balanzó que després continua fent pensar amb les seves reflexions. Un decàleg format per vint punts. Com aquest: "1) Tothom és molt amable i et mira amb amb una estranyesa com si no esperessin que tu també ho siguessis. 2) Cada 3 segons tens una indicació que et recorda que ells tenen el poder i tu no. Sé que no sé així i en realitat no m'incomoda... Voldria dir-los que no cal, que semblen més febles. Que són ells qui depenen de tots nosaltres per continuar allà. Sense rancúnia".

La seva presència com a espectador al Suprem coincideix amb les jornades protagonitzades per les proves documentals i els vídeos. Un fet que al cronista li fa recordar moments colpidors i significatius:

El darrer punt és una plantofada en tota regla al posat del jutge Marchena: "20.Marchena ens ha recordat en 3 ocasions que és generós i magnànim. Penso que en realitat ho estem sent nosaltres. I ell, pobre, no ho sap". La seva ressenya del judici ha provocat l'agraïment, les llàgrimes i la ràbia de la xarxa: