Oriol Mitjà, tots ho sabem, és epidemiòleg. Un dels més actius i mediàtics durant la pandèmia, objecte de crítica i maniobres diverses per desacreditar-lo per interessos polítics. Ell, però, no és ni més ni menys que un metge que lluita per curar i salvar vides. Malauradament, però, hi han epidèmies que ni tota la seva saviesa no pot eradicar: la del barbarisme humà, la sed de sang i la brutalitat. Tres característiques que dominen un dels escàndols més vergonyants de l'Espanya més tradicional, representada en la seva obsessió per la caça. Els 16 carnissers que han aniquilat 540 cérvols i porcs senglars a Portugal, exhibint-se com a herois cinegètics a les xarxes, quan no són més que malalts i maltractadors d'animals.
La indignació està enterbolint una jornada, la del 24 de desembre, Nit de Nadal. És impossible que no se't remoguin les entranyes veient les imatges de la massacre, mentre els seus autors materials somriuen a càmera per a la posteritat. La locutora d'Onda Cero, Julia Otero, els ha definit amb duresa, "tristor i fàstic per uns indesitjables", però Mitjà va molt més enllà i descarrega la seva fúria com poques vegades veient una de les instantànies de la vergonya: "16 Analfabets, Despietats i Assassins", una gentola que mata per diversió i un orgull que mai no podrem ni compartir, ni respectar. Escorxadors cruels que, en aquest estat espanyol, estan més protegits que les pròpies criatures a les que roben la vida.
Ni tractaments, ni vacunes, ni cap miracle de la ciència salvarà aquests salvatges. Només la denúncia i la justícia, si és que els que l'han de dictar finalment al Tribunal Suprem no són també assidus a les munteries. Que malauradament, ensumem que és així.