Una de les millors sèries que podeu veure aquests dies a plataformes és, sense cap mena de dubte, Yo, adicto, a Disney+, l'adaptació televisiva d'un llibre imprescindible del mateix nom on l'autor, Javier Giner, explica en primera persona com va poder sortir d'una duríssima addicció a les drogues i l'alcohol. Aquest professional de la indústria audiovisual, guionista i escriptor, va ingressar en una clínica de desintoxicació de manera voluntària per sortir del pou en el que es trobava. Necessitava ajuda, i allà, gràcies a treballadors del centre i companys que patien el mateix que ell, la va trobar.
D'aquella experiència va sorgir un llibre colpidor. I d'aquell llibre, ara s'ha fet una sèrie de sis capítols que és una autèntica joia, una meravella de la primera a la darrera escena. Una sèrie (i un llibre) que no va només de drogues, sinó també sobre superació, descobriment personal, culpa, reconciliació, família, confiar en els demés, demanar ajuda... Una sèrie absolutament IM-PRES-CIN-DI-BLE:
I ho és, en part, per la història. En part per com està rodada. En part per les interpretacions d'un elenc en estat de gràcia, amb treballs superbs d'intèrprets com Nora Navas, Àlex Brendemühl, Victoria Luengo, Marina Salas, Ramón Barea o Itziar Lazkano. Però hem de fer un capítol apart pel que fa en pantalla el descomunal Oriol Pla. Un actor superlatiu, que es fica en la pell de Giner i posa els pèls de punta. Quanta emoció. Quanta veracitat. Quant patiment. Quanta bondat. Quant de talent. Un Pla que surt gairebé a totes les escenes de la sèrie i passa per tots els processos que va viure l'autor: l'addicció, l'angoixa, el mono, la ràbia, la fúria, la incomprensió, l'emoció, la rehabilitació i un estrat d'experiències vitals i de sentiments que et fan estar palplantat davant la pantalla sense apartar la vista.
El que fa Oriol Pla és brutal, mereixedor de tots els premis possibles. Tant quan interpreta Giner rehabilitat, com en el procés d'estar-ho com en el moment àlgid de drogodependència. A la sèrie hi ha droga. Es veu Pla esnifant cocaïna. Evidentment, no és real. Sí que esnifa, però una altra cosa. Fa dies, Giner i Pla van anar al sensacional Late xou de Marc Giró, que tenia la curiositat per saber com s'ho fan els actors en aquestes escenes. Ell reconeix que esnifava lactosa en pols. Moment que li ve al cap una situació viscuda surrealista... amb uns membres de la Guàrdia Civil. Explica Pla que un dia, per un altre paper, per assajar que també havia de fer veure que esnifava cocaïna, es va endur una bosseta de lactosa en pols a casa per practicar com fer-se una ratlla. I de sobte sent: "¡DNI! ¡Abra la riñonera!"... Ell aixeca el cap i veu a la Benemèrita. "Y yo, que soy un contestón, digo: '¿Por qué?'"... "Porque soy Guardia Civil". L'Oriol va recordar que duia una bossa "llena, a mansalva, de lactosa. Les dije: 'Si queréis, podéis probar'". Per sort, van creure les seves explicacions quan els hi va explicar de què es tractava.
Oriol Pla, meravellós. I repeteixo, si encara no han vist Yo, adicto, ja triguen.
Segueix ElNacional.cat a WhatsApp, hi trobaràs tota l'actualitat, en un clic!