La selecció espanyola de Luis Enrique té a tocar aconseguir un nou èxit en el seu palmarès. La Roja juga dimarts a Wembley les semifinals de l'Eurocopa de nacions contra Itàlia, i és a només dos partits del títol final. Veurem què passa amb el combinat espanyol, però de moment, el que ha aconseguit la selecció és capgirar el mitjó i transformar el passotisme i el desinterès inicials, i fins i tot les crítiques, per una nova onada de bogeria per la selecció, de portades elogioses i de sobreexcitació patriòtica gràcies als Morata, Busquets, Unai Simón i companyia.
Paral·lelament al pas ferm de la Roja a l'Eurocopa, l'executiu espanyol va fer la seva eurocopa particular sobre imposicions i reformes per justificar qualsevol acció en favor d'una Espanya que sovint sembla d'èpoques pretèrites. I aquí, no té rival. Ara el que vol és emprendre una reforma de la Llei de Seguretat Nacional que posaria en disposició de l'Estat espanyol a la gent major d'edat per ser obligada a la realització de "prestacions personals", quan es declari a Espanya un estat de crisi.
També les autoritats podran procedir a la requisa temporal de tota mena de béns, a la intervenció o ocupació provisional del capital que sigui necessari o la suspensió de tota classe d'activitat. Chim pum. Benvinguts a l'Espanya en blanc i negre. Els drets dels ciutadans, trepitjats i a l'altura del betum, segons quines siguin les circumstàncies hipotètiques a les quals es pogués arribar. Tot plegat ha fet reflexionar Òscar Andreu, que com és habitual en ell, no s'ha mossegat la llengua i ha fet una reflexió en veu alta demolidora.
El codirector de La Competència de RAC1 no ha parlat en boca del seu personatge Mohamed Jordi, però ben bé podria haver fet com ell i dir en veu alta que "se'ns estan pixant a la boca". En lloc d'això, ha fet un vaticini rotund i catastròfic sobre què pot passar en aquest país, després de l'esmentada notícia, si a més a més la selecció espanyola guanya l'Eurocopa i el patrioterisme hiperventilat de les espanyes torna a tenir una sobredosi d'espanyolitat amb un nou i hipotètic triomf dels de Luis Enrique. Espanyolitat i afany repressor al canto. Andreu avisa sobre una amenaça triple que planaria damunt els nostres caps com a la Roja se li acudeixi proclamar-se campiona:
Andreu imagina un escenari funest com al conjunt de Luis Enrique li doni per donar la campanada i proclamar-se campions... Temps al temps. Coses pitjors s'han vist. Però d'aquest estat amb tendència a la repressió ja no ens sorprendria res.