Les primeres vegades sempre són especials. Deixen petjada. Cert que, amb el pas del temps, la memòria pot jugar-nos una mala passada, difuminant els detalls d'aquesta experiència. Però l'essència roman intacta. És el que li passa a Òscar Andreu: l'humorista i comunicador, una de les ànimes de 'La Competència' de RAC1 o l''Està Passant' de TV3 acaba d'exigir el seu cervell per celebrar un aniversari molt particular: el del seu bar favorit de Barcelona. Andreu, ara fa 10 anys, va aconseguir tota una proesa: trobar una taula lliure a la terrassa del Bar Calders, al barri de Sant Antoni. L'establiment, l'oferta, l'entorn i l'ambient l'han convertit en un dels llocs més sol·licitats.
La mateixa sensació dels banyistes de Torrevieja lluitant per un espai lliure a la platja és la que va tenir l'Òscar en asseure's al local. I ho va celebrar com mereixia: "Tres ensaladilles soviet, dues pizzes menorquines, uns natxos del president, set canyes, quatre vermuts de Falset, dos cafès curtíssims, tres gin-tònics i una ampolla d'aigua amb gas". Un memòria excel·lent i privilegiada, tenint en compte el festival que es va fotre fa una dècada. Però, és clar: era la primera vegada.
Andreu relata amb exactitud com va anar aquell migdia a la terrassa del Calders, que celebra 10 anys de vida amb la publicació d'un fanzine especial en el que trobem sorpreses, ofertes i textos dels seus clients més mediàtics. L'Òscar n'és un d'ells, malgrat que més que un client, ell va esdevenir un amic de la casa. Explica una anècdota molt sucosa i que ens permet fer-nos una idea del seu estat de felicitat extrema: no hi havia forma de que marxés d'allà. Ho reviu amb una únic forat negre al cap: "No recordo exactament si va ser en Marc o en Ramon (responsables de l'establiment) qui em va dir que li sabia greu, però que havíem de plegar sí o sí".
La cosa s'havia allargat molt, i el personal volia marxar a casa a descansar. Però van tenir un detall: "com a deferència al gasto que acabàvem de fer, em deixaria una cadira. Encara que, si volia, i sempre sota la meva responsabilitat, em podia quedar allà a la terrassa tot el temps que volgués". Explica que els amos li van dir "i si vols, demà quan obrim, empalmes". La història d'amor quedava segellada per sempre més: "Com que no tenia res a fer i l'aplicació del temps del meu mòbil preveia un dia espectacular per l'endemà, vaig fer exactament això. I fins ara, tu".
Andreu revela el seu secret més amagat: res millor per inspirar la seva creativitat que la terrassa d'aquest bar. Són milers els que ho saben, i milers més els que ho descobriran aviat... si és que troben 'puesto', és clar. Felicitats i per molts anys més.