Si algun marcià va venir a Catalunya fa quatre anys, va copsar el que s'hi coïa i respirava, va prendre quatre apunts i va marxar, i ara, aquest mateix marcià torna a venir, el que es trobarà, probablement, no tingui res a veure. Quan abans tot era il·lusió per un objectiu, ara tot ha quedat en un bla, bla, bla inacabable sobre taules de diàleg o el DNIs catalans. I qui comença a estar-ne una mica tip és Òscar Andreu.
Òscar Andreu / RAC1
El codirector de La competència de RAC1 ha verbalitzat la indignació que li provoca la situació actual, i no ha estalviat a l'hora de responsabilitzar els autors d'aquest desencís, defugint centrar les crítiques en les espanyes i apuntant directament als polítics catalans independentistes que cada dia es miren al mirall. El més sa i saludable és precisament això: veure els errors propis i assumir-los, i deixar d'una vegada de dir que la profe me tiene manía. Que probablement sigui així, però si nosaltres tampoc posem colzes a l'hora d'estudiar, el suspès està més que clar.
Òscar Andreu / TV3
Andreu lamenta que "Un altre dels efectes secundaris de la reculada-non-stop és que hem passat de parlar d'autodeterminació, de sobirania i d'un nou contracte social a discutir per una taula, per un carnet i per una bosseta de molles". I la imatge que ha triat per il·lustrar la seva idea no podria ser més encertada. Un gif precís, una reproducció gràfica dolorosa del que està passant, que ha rebut resposta immediata a la xarxa:
Lamentablement, en aquest país de vegades és més fàcil aprendre ornitologia que no pas entendre els polítics.