L'Afganistan viu un veritable infern humanitari. Occident, amb els Estats Units d'Amèrica al capdavant, ha fracassat estrepitosament després de 20 anys d'intervenció en la seva lluita contra els talibans i el terrorisme islàmic. Les forces internacionals han abandonat el territori, el govern local ha fugit a corre-cuita, els fonamentalistes han recuperat el país i milers de persones es juguen la vida per intentar fotre el camp de qualsevol manera abans d'acabar en les mans dels revoltats. Les imatges que arriben de Kabul són terrorífiques, amb escenes dantesques a l'aeroport de la capital. Un drama en majúscules: molt prefereixen trobar la mort caient d'un avió de càrrega en ple vol o esclafats en una estampida que comprovar si el que asseguren els talibans, allò que no prendran represàlies contra la població civil, és cert o un parany i una condemna.
En aquest sentit, les manifestacions de representants del nou règim són realment sorprenents i cridaneres. I les més atemorides, i amb raons, són les dones. Nenes, joves i adultes, totes elles seran les principals damnificades pel nou ordre establert. La 'sharia' o llei islàmica és la única norma factible per als talibans. I elles coneixen les seves conseqüències.
Talibans a l'Afganistan / EFE
Aquesta situació s'observa des de la distància amb impotència, ràbia i solidaritat. De vegades, també, fent servir l'humor com a mecanisme de defensa per intentar alleugerir el drama. És el que ha fet el presentador Òscar Andreu: el de RAC1 i TV3 ha llegit les manifestacions dels talibans en referència a la població femenina, en les que asseguren que "el Emirato Islamico está comprometido con los derechos de la mujer dentro de la Sharia, tendrán derecho al trabajo, al estudio [...] no habrá ninguna discriminación dentro del marco de la Sharia". És el que recull la plataforma de notícies internacionals The Political Room, i que desprenen un cinisme funest i tràgic. Andreu l'ha detectat a l'instant i li ha vingut al cap un discurs molt recent que pulula a casa nostra: el que emana de la taula de diàleg sobre el conflicte entre Catalunya i Espanya, salvant les diferències, és clar. "Sembla que els talibans s’estarian marcant un «Se puede hablar de todo… dentro del marco de la Sharia". Una reflexió que s'assembla molt a allò de "se puede hablar de todo menos de amnistia, autodeterminación y referèndum".
Els seguidors d'Andreu han dit la seva i li han soprès amb un altre discurs similar: el que any rere any ressona quan es parla de la Constitució espanyola, immutable sempre i quan no interessi a PSOE i PP: "la Consitución que nos dimos entre todos".
Òscar Andreu al 'Tot es mou' / TV3
La situació a Afganistan no convida a l'optimisme ni a pensar en miracles. Però tant de bo que assistíssim a un d'ells en relació a les civiles innocents que patiran tota mena de calamitats. Per cert, que Andreu no ha estat l'únic que ha lligat les situacions d'aquest país i de Catalunya: podem recordar les de Bill Clinton ara fa 20 anys: "el futur serà català o talibà".