Ara sí, ara no. Ara anem tots a l'una, ara partim peres. Ara et dono el meu suport, ara te'l trec. Ara seiem junts per la taula de diàleg, ara no vull saber res de tu. Ara tinc X vots, doncs jo en tinc més. Ara hem de seguir el mandat dels catalans a les urnes, ara aboquem als catalans a anar novament a les urnes. Ara dic que governo en solitari, ara no et donaré el suport... Ara, ara, ara.... Els partits independentistes, jugant a fet i amagar des de fa mesos. Però la ciutadania comença a estar fins el gorro de jocs.
Pere Aragonès i Laura Borràs / Foto: Sergi Alcàzar
La manca d'entesa que s'està vivint els darrers temps entre les formacions independentistes va camí de ser històrica. La tibantor indissimulada entre ERC i Junts porta al país a un desgavell, l'enèsim, que fa sulfurar tothom. Pilar Rahola esclatava com mai fa un parell de dies i demanava, exigia, als partits sobiranistes, que deixessin de fer el préssec: "Què coi esteu fotent! Foteu pena! Prou de fer el ridícul! A callar! Foteu el fotut favor de buscar un acord!", va ser el més suau que els hi va dedicar.
Pilar Rahola, com tots, farta / YouTube
I amb raó. L'esperpent que estem vivint els darrers temps no té nom. O sí. Òscar Andreu acaba de verbalitzar la crítica més sagnant que es recorda sobre el grotesc espectacle que estan oferint els uns i els altres. I fa una predicció demolidora sobre què passarà d'aquí a uns anys en aquest país si les coses continuen pel mateix camí: que anem al pedregar. Al pedregar o a convocar eleccions fins la fi dels dies. Amb una certesa: que els vots, tant com venen, se'n van. "Els partits indepes tenen la majoria en vots i en escons i han interpretat a la perfecció el mandat derivat del referèndum de l’1-O del 2017: repetir eleccions autonòmiques espanyoles fins que deixin de tenir la majoria en vots i en escons".
Òscar Andreu / TV3
I afegeix una frase lapidària de traca: "Un altre punt fort a favor de la independència: la desaparició dels partits independentistes".
No es podia dir més clar.