La cobertura informativa de invasió i atac de Rússia contra Ucraïna ha fet que alguns reporters, periodistes i corresponsals passin a formar part de l'imaginari col·lectiu del gran públic. A Catalunya, per exemple. Manel Alías i Lluís Caelles son dos noms i dos rostres quotidians per als espectadors de TV3. Alías potser era el més popular: les seves cròniques des de Rússia i la seva experiència personal han estat de gran interès. En quant a Caelles, és el gran descobriment per a molts, malgrat la seva dilatada experiència. Un mestre informant des del bàndol agredit que ens deixa bocabadats i admirats. No son pas els únics, és clar. Seria injust no aplaudir la resta d'informadors, però és el poder de la tele. I de la tele pública. És patrimoni de tots.
Ara bé, el conflicte també ha suposat una mena de bateig per a d'altres professionals. El destacament de TV3 a la zona en guerra també ha obert la porta a presentadors com Òscar Armengol, cara visible fa anys del Canal 324, i que ha format part de la secció de Política i, actualment, d'Economia de Sant Joan Despí. Ha viscut les dues darreres setmanes a Ucraïna i encara n'estarà una mes, informant des del terreny en una experiència dura però enriquidora alhora. L'Òscar ha viscut moltes coses, és clar, però res comparable a una guerra. Segurament no esperava trobar-se en aquesta tessitura quan tornava a TV3 10 mesos després de patir una greu lesió al genoll, com tampoc imaginava que en aquell parèntesi el món patiria l'esclat d'una pandèmia.
Armengol s'ha integrat en el nombrós equip de persones que fan possible les connexions amb els serveis informatius i d'altres programes de la casa, com 'Els Matins' o 'Tot es mou'. Homes i dones de Catalunya i d'Ucraïna treballant plegats i salvant el coll cada dia que passa, buscant la manera de complir amb el seu objectiu sense deixar de banda les necessitats més bàsiques. Per exemple, l'alimentació. Les dificultats son grans, però sempre troben què portar-se a la boca i continuar. O com és això de fer les cròniques... en una furgoneta en marxa. El fil paga la pena.
El tema del transport mereix també la seva atenció: els dos vehicles dels que disposen son força diferents als que poden tenir a la tele pública. Sobretot perquè estan fets caldo, trobar recanvis pot ser una odissea i, a més a més, la conducció en una zona de guerra és a les antípodes d'una tranquil·la passejada per l'autopista. Armengol explica anècdotes sucoses, interessants. I es vanta dels companys d'aquesta aventura tan particular i no exempta de perill. A tots els que li acompanyen els dona les gràcies i valora cada gota de suor que es deixen pel camí.
Tant de bo que no haguéssim de parlar de guerres. Però almenys sabem que a Catalunya tenim les millors veus per explicar-les. Felicitats i endavant.