La nòmina de col·laboradors d'Alfons Arús a 'Aruser@s' està plena de catalans. És normal, la gran majoria procedeixen de l'etapa de 8tv. Dos d'ells són germans, en David i l'Òscar Broc. A banda de ser crítics de televisió, cadascú és especialista en diferents matèries. En David té debilitat per la música, mentre que l'Òscar és un gourmet que domina l'escena culinària. La seva habilitat per descobrir petits i grans temples de la gastronomia fa salivar. També per detectar bestieses relacionades amb el menjar. Aquesta setmana se l'ha girat feina amb la polèmica al voltant del consum de carn. El ministre de Consum, Alberto Garzón, feia una crida a moderar la seva ingesta. Una recomanació que defensen organismes com l'Organització Mundial de la Salut, així com el moviment ecologista: la sobreexplotació suposa un enorme obstacle per intentar combatre els efectes del canvi climàtic.

Garzón ha rebut els atacs furibunds de la dreta més cavernícola, és clar: un comunista dictant-los el que poden o no cruspir-se. La sorpresa, desagradable però reveladora, ha arribat per part dels seus socis de govern. Millor dit, del SOCI, amb majúscules: Pedro Sánchez va guanyar la medalla d'or al 'cuñao' planetari desautoritzant-lo amb la famosa frase de "dónde esté un buen chuletón al punto...​". Que ho digui Arévalo o José Manuel Soto, té un passi. Que ho digui el número 1 d'el "govern més progressista de la història" és de jutjat de guàrdia. 

Alberto Garzón, ministre de Consum / Europa Press

Pedro Sánchez, president del govern / Europa Press

En fi, que aquest és el govern que mereix Espanya. Una colla d'acomplexats per la dreta i la ultradreta. Tampoc ens farem creus: Sánchez prové d'una nissaga de carcúndia disfressada de progressia llegendària: Felipe González, Alfonso Guerra, José Bono, Lambán, Page, Rodríguez Ibarra... Distingir els socialistes dels 'peperos pata negra' és cada dia més complicat. I mira que ho posen difícil. Atenció a la piulada de l'exministre de l'Interior de Mariano Rajoy, el sevillà Juan Ignacio Zoido, responsable de l'atonyinament de catalans i catalanes l'1-O, per a més senyes. Ara el tenim al Parlament Europeu, vivint una jubilació daurada al costat de José Manuel García Margallo, exministre d'Exteriors. Famós, sí, per les becaines que es fot a l'escó.

Es veu que els dinars a Bèlgica són feixucs. Però tot s'entén millor en comprovar que entén l'andalús Zoido per "dieta mediterránea": una escalopa ben arrebossada amb patates fregides. És l'exemple que ha compartit per mostrar la seva oposició a la recomanació de Garzón, sense preocupar-se de protagonitzar l'enèsim ridícul dels conservadors. Broc ha vist la ximpleria i l'ha humiliat amb mestria: "de acuerdo que podrías vivir en una piscina de pinchos morunos, pero diantre, una ensalada o una pieza de fruta, aunque sea una vez cada 5 meses, no te hará daño". Genial.

L'exministre Juan Ignacio Zoido i la seva escalopa amb patates fregides, símbol de la dieta mediterranea / @zoidoJI

Òscar Broc humilia Juan Ignacio Zoido / @oscarbroc

Qualsevol bajanada és fer política. Només faltaven els torreznos i els xurros, que recomanen 11 de cada 10 nutricionistes i cardiòlegs. Typical spanish, i olé. Que vagi de gust, sibarita.