Pedro Sánchez no té escapatòria. Les crítiques pel ridícul protagonitzat durant aquests mesos, guanyant les eleccions amb solvència però incapaç de formar govern, i portant Espanya a nous comicis, són un clam. Diaris, televisions, ràdios, xarxes socials... Hi rep a tot arreu. Fins i tot a les seccions més inversemblants i insospitades, aquelles que durant molts i molts anys han ajudat a sufragar el costos interns de diaris i revistes: Les anacròniques i impròpies del segle XXI seccions de 'relax', l'eufemisme utilitzat per no dir a les coses pel seu nom. Sexe per hores a canvi de diners, vaja. Doncs bé, sembla que els empresaris del sector també han volgut dir la seva sobre la manca d'enteniment entre partits polítics. I sabem el que en pensen, gràcies al sempre àcid i lector de la lletra petita de la premsa, Òscar Dalmau.
Crítiques a @sanchezcastejon fins i tot a la secció de “relax” pic.twitter.com/vQdfnhj821
— òscar dalmau (@philmusical) 19 de septiembre de 2019
El locutor compartia la sorprenent troballa amb aquest text: "Crítiques a @sanchezcastejon fins i tot a la secció de 'relax'". La fotografia desferma la hilaritat, quan descobrim el lema d'una empresa de 'serveis de companyia' de Barcelona: "Nosotras sí sabemos pactar", afegint també les seves tarifes. Se non è vero, è ben trovato. Serà políticament incorrecta i fins i tot censurable la promoció periodística d'aquesta mena d'empreses, però és difícil contenir el somriure i no pensar en determinades dites catalanes que s'apliquen sovint en el debat polític.
I q feies tu mirant aquesta secció? 😱🤣🤣🤣
— PepaBCN (@PepaBCN) 19 de septiembre de 2019
"Relax", "contactes"... Grans eufemismes d'ahir i d'avui.
— Dr. Tonyina (@bajanauer) 19 de septiembre de 2019
Qui és la puta i la Ramoneta?
— Alex🎗🐶🏃♂️👨🎓 (@Alex46071293) 19 de septiembre de 2019
Por eso a la derecha está Nicole 'española cachonda'
— @PacoGüevo36 (@pacoguevo36) 19 de septiembre de 2019
L'humor torna a oferir-nos una salvavides per intentar escapar de l'enuig i l'atipament que produeix el matusser espectacle de la classe política. I l'Òscar és, senzillament, un veritable mestre d'aquest art.