Els catalans poden presumir de diverses coses que els representen: menjar, música, tradicions... Però també de presentadors en els mitjans de comunicació. En qualsevol cadena que veiem un periodista català sabem que ho brodarà, perquè la majoria que triomfa tenen un carisma únic. En les televisions espanyoles, per exemple, alguns personatges nascuts a Catalunya brillen conduint els seus programes, però en l'emissió on trobem els nostres preferits és a TV3. La cadena catalana per excel·lència és la casa de la majoria dels periodistes preferits de tots els catalans i, és normal, perquè tots els seus programes triomfen. TV3 sempre ha intentat que la població se senti identificada quan mira la seva emissió i què hi havia millor que Òscar Dalmau quan protagonitzava 'El gran dictat'.
El presentador va ser, sens dubte, una de les persones que va ajudar els catalans "a destrossar una mica menys el català" o almenys aquesta era la seva intenció. Amb la seva barba i les ulleres característiques, el presentador s'ha convertit en una referència i, ara, encara que ja no el veiem tant a la televisió, brilla en tot el que protagonitza. De fet, l'hem vist a tot arreu i, mentre il·lumina els oients a 'La competència' de RAC1, fa uns dies estava d'enhorabona per la publicació d'un nou llibre: "Un llibre ple de lletres". Òscar Dalmau agrada en tots els formats i sempre dona joc independentment de quina sigui la pregunta. Fa uns dies, el presentador va visitar 'La Cullerada', el pòdcast gastronòmic de Time Out i, sabent tot el que representa, va enfrontar-se a la decisió catalana més difícil.
Prepareu-vos perquè la pregunta és complicada i us la podeu plantejar també des de casa: "Suprimir tota la música catalana, o sigui que ja no es pugui sentir més, o suprimir tota la gastronomia catalana?". El presentador es queda a quadres, però té una resposta clara: "A veure, o sigui, és la supervivència i jo sense música podria viure, però sense menjar no. Vull dir que...". Andreu Juanola dona per feta la resposta, però li aclareix un dubte: "Per tant, suprimim música, ens quedem amb el menjar? Però podries menjar altres tipus de cultures, eh. No menjar-te les cultures, sinó menjar d'altres cultures". Òscar Dalmau, en aquest escenari, ho torna a pensar, però no pot evitar de recordar el menjar català més representatiu: "Ostres! Però... Pa amb tomàquet per exemple? No, eh?". Nosaltres tampoc podríem viure sense el pa amb tomàquet.
El dilema és fantàstic i és normal que faci reflexionar a un bon català com ell. En una hipotètica batalla entre els dos universos tindríem per un costat a The Tyets, Oques Grasses i Manel, contra el pa amb tomàquet, els calçots i la crema catalana. Ho sentim, però a nosaltres, tan sols sentir el nom dels segons, ja ens fa soroll la panxa. Òscar Dalmau, fantàstic, una vegada més, que cadascú triï l'opció que vulgui, però que no s'equivoqui en cap accent.
Segueix ElNacional.cat a WhatsApp, hi trobaràs tota l'actualitat, en un clic!