Aquest 24 d'octubre, dia de l'exhumació del dictador Franco, és una jornada en la que molts nets recordem els nostres avis. I no només els descendents de la mòmia del Valle, que portaran el fèretre fins l'helicòpter abans del trasllat al cementiri de Mingorrubio-El Pardo. Centenars de milers de ciutadans de l'estat espanyol miren de reüll les televisions, els digitals i les xarxes socials per no tenir cap dubte que Franco és fora del macabre monument de la serra madrilenya. I ho fan pensant en els seus avis i àvies, víctimes de l'horror i la barbàrie franquista. És honor, és justícia, és una obligació moral que arriba 44 anys tard, però que ja és aquí. L'emoció està justificada, tot i que segurament molts desitjarien un altre final per a les despulles d'un ser abominable. Els avis i els nets, junts de la mà. I precisament, d'avis i nets ha anat la piulada de l'humorista i presentador Òscar Dalmau, genial assenyalant una altra relació de 'parentesc' que aquest matí quedarà sepultada tot i l'enrabiada fatxa.
'L'avi del rei espanyol'. Sensacional. No es pot dir més amb menys paraules, i al mateix temps, expressar una realitat tan certa. Com ens agradaria mirar per una finestreta el què estaran fent durant aquestes hores Felip i Joan Carles de Borbó, en veure el xou del trasllat del seu avi i pare polític, respectivament. Cantarà Felip allò de "Abuelito dime tú" des del seu periple asiàtic? Trucarà al seu pare per recordar el iaio? La xarxa no ha passat per alt l'àcida reflexió de Dalmau.
Va per vosaltres, avis i àvies. També per a aquells que han viscut de les 'mamandurries' derivades d'allò de "atado y bien atado". Ara el tindrem "enterrado y bien enterrado". O això és el que esperem.