És una de les apostes que millor resultat li estan oferint a la ràdio pública de Catalunya: la renovació de la franja de tardes col·locant el tàndem Elisenda Carod - Òscar Fernández al capdavant de 'La Tarda de Catalunya Ràdio'. Un programa amb aire renovat, col·laboradors de primera i resultats d'audiència per estar satisfets: van debutar als examens de l'EGM el passat dia 9 de desembre amb 122.000 oients, gairebé el doble del que tenia el seu predecessor, Roger de Gràcia. La cosa rutlla. I sempre ens sorprèn.

Ara bé, que ningú cregui que aquesta parella hagi de perdre l'oremus per la bona marxa de l'espai. No s'han convertit en divos, en estrelletes que leviten a dos pams del terra. Ni molt menys. Un exemple? Doncs que si sona el telèfon de la redacció, no es fan els despistats o els massa importants com per despenjar-lo i respondre. Tot el contrari, l'agafen, com acaba de compartir l'Òscar. I l'esforç ha tingut recompensa. Una d'aquelles que no s'obliden.

oscar fernandez

Òscar Fernández / Catalunya Ràdio

Elisenda Carod a Catalunya Ràdio

Elisenda Carod / Catalunya Ràdio

Fernández s'ha quedat de pedra en aixecar l'aparell i, sense temps per demanar qui trucava, ha trobat una veu que l'interpel·lava. I en castellà: "¿Quién eres?". Educada i corporativament, li responia: "Catalunya Ràdio, bon dia". A l'altra banda alguna cosa es trencava en aquell mateix instant: el món d'una senyora s'ensorrava per la veu de l'Òscar, al que segurament no coneixia, però potser recordarà a partir d'ara. Podria ser la oient 122.001 del seu programa, vaja. La conversa té molt de suc.

Òscar Fernández Catalunya Ràdio

Òscar Fernández / Catalunya Ràdio

"Coño, m'equivocao. ¿No vive ahí la Carmen?". La dona no podia ser més sincera expressant la seva estupefacció en no trobar la seva amiga. "No senyora", li deia l'Òscar. No ha volgut pas discutir la senyora, com es fa en aquests casos: allò de "¿pero este no es el 93 tal tal tal?", normalment acompanyat de dues possibles solucions; la del 'sí, pero aquí no hay ninguna Carmen' o la del 'no, le sobra tal número'. Ha acceptat la situació amb resignació, en plan Trapero: "Bueno, pues lo siento". Fernández, elegant: "Nada, mujer. Bon Nadal". Cosa que la susdita ha correspost amb un "igualmente". I després diran que els catalans no responen quan els parlen en castellà...

Espera't que no aparegui la tal Carmen per Catalunya Ràdio demanant si té algun encàrrec o missatge telefònic pendent. Òscar, hauràs de donar la cara.