Els darrers dies estem vivint exemples lamentables i grotescos de com des de segons quins sectors de les espanyes vomiten intents gens dissimulats d'aniquilar, menystenir i humiliar la nostra llengua, el català. A Radio Nacional, fent brometes sense punyetera gràcia sobre El joc del calamar i coses per l'estil. Pablo Casado dient bajanades preguntant davant d'un faristol: "¿Por qué a un médico, a un doctor en medicina, a una persona con la mejor capacitación para operar (por cierto, se hace más sangrante en la cirujía en la que el paciente suele estar, evidentemente anestesiado), bueno, pues tiene el requisito de hablar catalán y por qué, sin embargo, un catalán, un médico, puede ejercer la Medicina perfectamente en León?". I així fins a l'infinit.
I què me'n dieu d'Ana Oramas, diputada de Coalición Canaria, queixant-se que "No se puede entender que haya dinero para darle a Netflix para que traduzca series al catalán, para dibujos animados en vasco en Navarra, y que no haya para la salud mental en La Palma". Chim pum.
Òscar Andreu ja va dir-li quatre coses ben dites amb un comentari demolidor a xarxes, recordant-li que si vol parlar de diners i inversions, faci memòria. Però memòria DE TOT, NO NOMÉS DEL QUE LI INTERESSA: "Submarí que no flota: 2000.000.000€. Instituto Cervantes (promo del castellà): 123.900.000€. Neteja de la Zarzuela + 2 piscines: 1.143.000€… Supremacisme de qui vol que renunciïs a un puto 6% de la teva llengua a Netflix perquè hi ha gent amb problemes a La Palma: NO TÉ PREU".
Ara, de retruc, l'Òscar ha estat protagonista d'un vídeo que està generant un allau d'elogis. Un moment del passat, recuperat a xarxes per l'actor Joaquín Kremel. El de Montgat, habitual en infinitat d'obres de teatre i sèries de televisió, ha recordat una intervenció MERAVELLOSA de l'Òscar i del seu etern soci, l'Òscar Dalmau, quan tots van recollir el Premi Ondas al Millor Programa de Ràdio l'any 2013. Repetim: any 2013.
Ja ha plogut des d'aleshores, però el vídeo és més vigent i pertinent que mai, tal i com remarca Kremel. Un guardó que en rebre'l, i a l'hora de fer els agraïments, Dalmau es va encarregar d'anar dient frases en català i Andreu, la traducció sui generis al castellà.
"Vamos a intentar expresarnos en la lengua castellana, pero después de toda una vida escolar de inmersión lingüística en catalán, comprenderán que no nos será fácil", diu Dalmau. Espectacular. Segueix Andreu: "De hecho, todo esto lo estamos leyendo. Es una transcripción fonética. No sabemos muy bien lo que estamos diciendo".
Like de Toni Clapés i de molts seguidors a xarxes, que s'hi han abonat:
Un bon moment per recordar un dels discursos més rotunds de la història dels Ondas.