'Operación Triunfo', malgrat el seu nom, no és sinònim d'èxit a la indústria musical. De fet, podria ser perfectament el seu antònim. De totes les edicions del talent produït pels catalans de Gestmusic, els artistes sorgits de l'Acadèmia que han rebentat el mercat són poquíssims, només uns escollits. Un bon grapat de noms il·lustres i veus portentoses no han tingut l'impacte esperat entre el públic, i fins i tot hi ha qui té autèntics problemes per arribar a final de mes amb un mínim de dignitat. Gent estimadíssima pel públic, però que s'ha de buscar les garrofes d'una altra manera. L'edició de 2018, la de Miki Núñez, ja té dues baixes de manera oficial. El primer a plegar va ser el català Carlos Right. Ara arriba el segon: un andalús, de Cadis, i ídol a casa nostra: Dave Zulueta.
En Dave va passar per aquella edició deixant empremta. La seva valentia enlluernava, mullant-se en temes polítics de gran actualitat i polèmica. Feminista, d'esquerres, anti-VOX. També demostrant respecte, interès i inquietuds poc habituals al discurs predominant espanyol: parlava català gràcies a les cançons de Serrat, Llach i les sèries de TV3. Quan va abandonar el concurs va ser conscient de l'onada d'odi que despertava a la caverna, i va passar a escriure els seus missatges virtuals en tres idiomes: castellà, anglès i català. I tots a bordar i a ballar. Llàstima que la sort no li hagi acompanyat d'una manera més entusiasta a la seva trajectòria sobre els escenaris, però. Porta 5 anys picant pedra, però la recompensa no paga la pena. I ha deixat anar la bomba, adeu.
Curiosa és, si més no, la manera que ha fet servir per comunicar la retirada i, això sí, fer-se una bona promo dels que seran els seus tres concerts de comiat: a Sanlúcar de Barrameda, Madrid i Barcelona. Dave, que ara té 25 anys, ha entrat a l'Acadèmia d'OT 2023', i ha tingut una conversa amb els concursants que segur els ha deixat al·lucinant. La lliçó de realitat és brutal, és un discurs cru, però sincer i conscient. "Vengo anunciar que me voy, me voy, me retiro, dejo la música, dejo el teatro y dejo el arte. Lo dejo. Llevo cinco años desde que he salí aquí viviendo de esto, pero llega un momento en el que pagar el alquiler es un poco más difícil. Y lo tengo que dejar. Lo tengo que dejar también porque siento que estoy desenamorándome y en una profesión vocacional como esta es muy importante la ilusión".
L'exemple que posa és demolidor: "Antes de OT y al principio de salir, yo tenía un bolo y yo llegaba antes que el técnico. Ahora, son las 6 de la tarde, del día de bolo, y estoy en mi casa: "A ver si se cancela, ay dios mío, qué pereza..." Esto no puede ser. Entonces decido irme yo. Que no me echen. No agonizar". Dave, al que mai no li ha mancat el sentit de l'humor, ha tret un somriure a tots els que l'escoltaven, quan rematava: "No sé por cuánto tiempo, a lo mejor cinco años, 10, 15, uno o mañana pongo un Twitter y digo "oye, que en verdad era bromis". Tant de bo que ho fos. En tot cas, sort i encerts, Dave. Segur que tornes a compartir el teu talent i la teva vàlua ben aviat. Gent com tu és la que cal.
Segueix ElNacional.cat a WhatsApp, hi trobaràs tota l'actualitat, en un clic!