El Partit Popular i els seus líders i portaveus han perdut definitivament l'oremus. Mai no han estat gaire assenyats, però el que està passant últimament és esgarrifós. I no, no estem parlant de situacions tan ridícules que semblen un xou còmic d'Arévalo i Bertín Osborne. Tampoc de demostracions de catalanofòbia recalcitrant, una de les marques de la casa. Ens referim al que ha passat aquest dissabte i que retrata el partit de la gavina com una formació mesquina. Fer política amb l'assassinat d'una dona que portava tres setmanes desapareguda, ni més ni menys. És la darrera infàmia de Pablo Casado, el número 1 del PP, executada en un tuit de suposat condol per l'aparició del cadàver d'Esther López, però que no era més que l'excusa per intentar esgarrapar vots de cara a les eleccions a Castella i Lleó i, en un futur, a la presidència del govern espanyol. Si Casado és el futur d'Espanya, ja triguem de marxar d'una vegada. O en fer-lo fora a ell, que segurament resultarà més fàcil. 

El de Palència viu acoquinat per l'alè de la ultra Isabel Díaz Ayuso, i intenta superar-la en cada intervenció pública. El que oblida Casado, però, és que no té res a fer contra la presidenta madrilenya. Va perdre aquest duel fa temps, i no és més que un zombi al que tallaran el cap en el moment adequat. Mentrestant en Pablo passeja la seva ignomínia per tot l'Estat, dient tota mena de bajanades, demostrant de quina pasta n'està fet. Ningú li ha dit 'Pablo, déjalo ya', i així li van les coses. Fa coses com piular aquest missatge lamentable en referència a Esther López: "Reivindicamos la prisión permanente revisable, que quería derogar la izquierda, para evitar que reincidan estos salvajes". De jutjat de guàrdia. Llàstima que tampoc podem confiar en la justícia, el braç togat de la dreta cavernícola. 

La piulada horripilant de Pablo Casado / Twitter

Les reaccions no s'han fet esperar, és clar. Ningú amb un mínim de decència pot quedar impassible davant aquesta demostració de baixesa tan impúdica. No importa si ets de dretes, d'esquerres, indepe, apolític o esquimal: és absolutament reprovable. En un món mínimament normal aquest personatge hauria de ser cancel·lat instantàniament, cosa que ens fa pensar que el veritable problema no és Casado, sinó la formació que representa. Veure el seu partit amb els braços creuats arrossegant pel terra les seves sigles hauria de fer-los reaccionar, però ja saben: els miracles, a Lourdes. La piulada d'en Pablo segueix al seu compte de Twitter malgrat el sentiment generalitzat de fàstic que en provoca. Algunes de les rèpliques al popular són vehements i agressives, sí, però d'altres són tan elegants com contundents. I li arriben des de mitjans afins, de la seva trinxera. No, no és de Federico Jiménez Losantos, que menja a banda. Parlem d'una ràdio com Onda Cero, gens sospitosa de confraternitzar amb l'esquerra. Destaquem la d'una col·laboradora de Julia Otero, Raquel Martos, que no pot dir-ho millor: "Un pésame es una muestra de RESPETO".

Raquel Martos és presentadora de La 2 i col·laboradora de Julia Otero a Onda Cero / RTVE.es

Respecte, precisament allò que Casado​ no ha conegut ni coneixerà mai. Martos, que també és presentadora del programa de TVE 'El Condensador de fluzo', ha deixat aquesta frase sublim que entendrien fins i tot els nens i nenes d'una escola bressol. Les comparacions, és clar, son odioses. I el líder del PP no en resisteix cap ni una. La Raquel està rebent el suport de la xarxa.

Pablo Casado provoca el rebuig de la xarxa / Twitter

Espanya té un problema: Pablo Casado / Europa Press

Quin és el límit? El coneixerem mai? Sembla ser, per a desgràcia de l'Estat espanyol, que no.