Hi ha polítics que tenen molt poca memòria. O tenen memòria pel que volen, que ve a ser el mateix. Però algú els hi hauria de dir que quan aterren a terres catalanes en èpoques electorals, caldria que no prenguessin els oients, espectadors o lectors catalans per imbècils. No cal reproduir aquí tot el que ha deixat anar per la boca el senyor Pablo Casado sobre Catalunya, sobre els presos polítics, sobre els independentistes o sobre els que defensen el dret a votar.
Pablo Casado (Efe)
Però el líder del PP, aquest matí de dimarts, semblava un marcià. O potser s'ha pensat que els marcians som els catalans. Entrevistat per Jordi Basté a El món a RAC1, el cap de files dels populars ha intentat esgarrapar algun vot pel seu candidat, Alejandro Fernández. Però ha estat més que això. Ha estat un intent gens dissimulat, fins i tot, groller, d'autoblanqueig, de presentar-se en societat com un angelet embolicat en la senyera. Perquè entre els mantres habituals, ha deixat anar alguna perla.
Pablo Casado (@pablocasadoblanco)
Ha dit Casado que l'1 d'octubre, "yo ese día era el portavoz y no comparecí en rueda de prensa. Yo decidí no salir a explicar lo que estaba pasando. Para serle sincero, porqué no estaba de acuerdo con los que decían que se estaba votando en unas elecciones homologables (porque eso no eran elecciones homologables) ni con los que decían que no se estaba votando porqué lo que se estaba viendo en televisión se tendria que haber evitado". També s'ha omplert la boca parlant de la seva cap de comunicació, "que es catalana", com allò que feia José Mª García, li ha recordat Basté, de dir que estimava molt Catalunya "porque mi mujer es catalana y se llama Montserrat". Els oients no donaven crèdit:
Ànims, queden només sis dies. Després no tornarà a omplir-se la boca de catalanitat fins les pròximes eleccions.