La reunió anual del Cercle d'Economia a Barcelona s'ha convertit en la gran passarel·la de la classe política. La catalana i l'espanyola. En aquest últim grup trobem dos cromos importants: el del rei Felip, convidat d'honor de la jornada inaugural, i Pablo Casado, obrint les intervencions d'aquest dijous. El líder del PP intenta treure el caparró i marcar paquet al seu partit, cada cop més empetitit per la força d'altres figures, com Ayuso o Feijóo. Dos perfils molt diferents: la presidenta madrilenya encarna l'esperit ultra i el disbarat, mentre que al gallec se li atribueix la moderació i el seny (o sentidiño, a Galícia). I és clar: el de Palència es fa un embolic intentant imitar-los, en beure de totes dues fonts. No té estil propi ni carisma, i això passa factura. Bé, potser sí que té un segell personal. Comença per 'r' i acaba per 'l'. Ridícul.
Imaginem a Casado al seu despatx del carrer Gènova, envoltat d'assessors i preparant el discurs de la seva intervenció a la díscola Catalunya. "Algo de los catalanes", va pensar, com si hagués trobat aigua en el desert. Dit i fet: va posar en marxa la imaginació i va excretar una sèrie de preguntes intentar respondre un enigma: "¿quién es catalán?". Sembla, efectivament, el títol d'una redacció de primària, però no: en Pablo és president dels conservadors i, a més a més, tots sabem que és una màquina dels estudis. De fet, no es diu Pablo, sinó 'Màster' Casado. Deixem aquí algunes de les frases que ha anat enllaçant sense pensar el que estava dient, i el que és més important: al seu costat, Rajoy i els seus discursos són només una anècdota. "¿Quién es catalán? ¿El qué ha nacido en Cataluña? ¿El que paga impuestos en Cataluña? ¿Yo soy catalán si mañana me empadrono? ¿El que tiene un hijo, un padre o un abuelo catalán? ¿Contamos los apellidos catalanes? ¿Cual es el sujeto que decide por sufragio algo?" El vídeo, compartit pel 'HuffPost', ha provocat un col·lapse a les xarxes socials. És la riota general, i l'esclafen.
Li farem un cop de mà, que el veiem perdut i així potser té alguna cosa clara en acabar el dia: no, Pablo, tu no ets català. Ni ho seràs. No pateixis.