Que Pablo Casado torni a dedicar-se a fer-se fotos d'intensito mirant una bandera a mig pal o davant del mirall amb cara de restret. Feia menys el ridícul, i ja és dir, que quan agafa el mòbil per escriure bajanades.
Una cosa és fer oposició al govern i l'altra semblar un marcià. El líder del PP entra en aquesta segona categoria. En els seus intents per considerar caca tot el que surti de la boca de Pedro Sánchez, Pablo Casado ha oblidat el que és la vergonya. No s'explica, si no, que algú amb estudis i màsters perpetri un tuit que generi vergonya aliena en la ciutadania. Segur, fins i tot, que hi ha gent de la dreta que també es deu haver tapat. Perquè una cosa és carregar-se per sistema qualsevol proposta del govern d'esquerres i l'altra escriure semblant un hooligan.
Que algú li digui a aquest senyor que a Espanya, com a tot el món, hi ha hagut una pandèmia. Que algú li digui que els comptes de la lletera s'han de contextualitzar. Perquè si no, més que un polític de pes, sembla aquell home embogit que feia sumes com un boig en una pissarra mentre sumava en veu alta:
La xarxa l'ha deixat maco: