Pablo Motos va tornar a interpretar un dels seus papers favorits a 'El Hormiguero': el de "abuelo cebolleta". Va aprofitar una de les seccions del programa per parlar de sí mateix quan era més jove, rescatant una fotografia insòlita. Deu ser que el de Requena troba a faltar aquella etapa, perquè no és la primera vegada. Fa uns mesos ens va "regalar" unes instantànies esgarrifoses del dia de la seva primera comunió, en la que queda clar que Motos sempre ha estat antic. Fins i tot de nen. Com que el valencià té 55 anys, ens remuntem 46 enrere. Més o menys, l'any 75. Sí, era una altra època, la que va coincidir amb la mort del dictador Franco i una Espanya que passava del blanc i negre al color. Però veient-lo, el viatge en el temps sembla molt més llunyà. El segle XIX seria més adient per al presentador. 

​

Pablo Motos primera comunió / A3

D'aquella època, Motos recorda el seu primer amor: la Mari. I va explicar la batalleta una vegada més. Era la filla del perruquer, una bona persona que tallava els cabells a la gent gran de forma gratuïta. En Pablo anava a l'establiment perquè allà li ensenyaven a tocar la guitarra, tot i que la raó principal era veure la nena i, si tenia sort, creuar la mirada amb ella. El romanç mai no va passar d'allà, especialment perquè estava tan colat que va decidir enregistrar la declaració d'amor en una casset de 120 minuts. No, no va tocar la guitarra. Només repetia: "Quiero a la Mari, quiero a la Mari", com a un lloro. Té gràcia: ara que és un adult, repeteix d'altres mantres amb els mateixos resultats. La cosa és que un dia, el pare va convidar el perruquer i la seva família a dinar a casa, amb la intenció d'ajudar al fill. I tractant de posar-lo pels núvols per la seva destresa musical, es va equivocar de cinta i va reproduir la gravació en qüestió. La Mari va quedar espantada. I el pare, sense arguments: "este niño es tonto".

Pablo Motos es posa bé les ulleres / A3

La Mari va quedar en el passat, però no la dèria de Motos per fer el burro. I una bona mostra, una altra imatge de joventut que va ensenyar durant l'últim programa: disfressat al carnaval, imitant criatures de llar d'infants. Horrible, la veritat. Però potser no tan allunyat de la seva imatge actual, salvant algunes exageracions de la caracterització. En Pablo, disfressat o al natural, manté la línia​. El qualificatiu el poden posar vostès mateixos. Ara bé, el pas del temps no l'ha fet canviar gaire. 

Pablo Motos disfressat de jove / A3

Aquella frase d'"ets com el bon vi, amb el temps millores" no serveix per al d'Antena 3. En això és constant i tossut.