Pablo Motos ha recuperat una de les seves passions: entrevistar polítics. Polítics de la seva corda, és clar. Que ve Abascal? Massatge. Que li toca a Casado? Catifa vermella. Que passava per allà Albert Rivera​ o Inés Arrimadas? A fer la croqueta. Després, però, va plorant per les cantonades perquè li acusen d'afavorir sempre els mateixos, de blanquejar feixistes o de ser l'altaveu de l'espanyolisme més ranci i caduc. Doncs ja saben la dita: A qui no vol caldo, dues tasses. O tres, o quatre, o 500 litres de cafè en vena. Només així es pot entendre l'excitació de Motos i del públic que va anar a 'El Hormiguero' per seguir la conversa amb la presidenta madrilenya, Isabel Díaz Ayuso. Un deliri col·lectiu descarat i sense vergonya. 

El programa va ser un monogràfic dedicat a lloar la del PP, recordar a la seva audiència que és una estrella, una visionària i l'escollida divina que salvarà Espanya de tots els seus mals. Que ens ha portat la llibertat i que gràcies a ella i a Toni Cantó, la llengua castellana és a dos minuts de dominar el món. Que l'aplaudeixen pel carrer com si hagués inventat la vacuna contra una malaltia mortal. Una semideessa feta carn, i no les ximpleries malèvoles que pensen els traïdors de la pàtria o, fins i tot, José María García. Una divinitat que feia aquesta cara en veure la rebuda que li van fer a plató, celebrada per personatges com la catalana Carina Mejías, exdiputada i regidora de Cs i ara, una més del club de fans del PP.

Isabel Díaz Ayuso i el seu somriure indescriptible a 'El Hormiguero' / Antena 3

Hi ha tortures que ni tan sols els serveis secrets més cruels han gosat posar en pràctica: una hora de tête-à-tête​ amb Ayuso i Motos. La madrilenya i sòcia de VOX fins i tot es feia la humil i sentimental, "soy de lágrima fácil", afavorint que cada vegada que obria la boca el públic de l'estudi (hi ha qui assegura que procedien de dos autocars vinguts des de la seu de Noves Generacions) esclatés en aplaudiments i crits de "presidenta, presidenta". El criteri d'aquesta gentada va quedar en entredit en diverses ocasions, però un d'elles és brutal: la resposta que va donar sobre els milers de morts a les residències de gent gran durant la pandèmia, i la seva negativa a investigar-les. Ho recull Iñáki López, presentador de La Sexta, cadena germana d'Antena 3: "¿Por qué se tumbó la comisión de investigación sobre la gestión de la covid en Madrid? - No se podía evitar la muerte de quienes se fueron. Pero ahora hay una placa conmemorativa puesta". 

Isabel Díaz Ayuso a 'El Hormiguero' / Antena 3

En quant al paper d'en Pablo, l'apolític, es pot dir molt... i molt poc alhora. No va exercir ni de presentador ni, evidentment, de periodista. Era un mestre de cerimònies, un speaker com els dels camps de futbol. La seva missió era només fer passades de gol a la davantera estrella de l'equip. I es va posar les botes, literalment. Quin espectacle. Per plorar, és clar.

Isabel Díaz Ayuso i Pablo Motos a 'El Hormiguero' / Antena 3

Veure un presentador arrossegar-se davant d'un convidat sempre resulta molest i provoca vergonya aliena. Que Motos ho faci amb representants polítics encara és pitjor. I que justament la triada sigui Ayuso, bé, això és de jutjat de guàrdia.