Una de les marques de la casa que han fet que El Hormiguero sigui un dels programes de més èxit de la televisió que es fa a Espanya són, sens dubte, els experiments que ensenyen cada dia. Sota la batuta del col·laborador Marron, fan una demostració de poder amb unes recreacions que no escatimen cap luxe de detalls. El plató és gran. I la butxaca també. Si cal mimar el programa estrella de l'access televisiu, se'ls gasten. Grues, peixeres gegants, tones de materials, aparells caríssims, càmeres superlentes i un llarg etcètera. Que no falti de res per aconseguir l'espectacularitat.
De vegades, però, se'ls hi en va la mà. Tot i que l'equip d'especialistes del programa testeja minuciosament els experiments que després veuran els espectadors, hi ha uns imponderables que poden provocar males passades al presentador i el seu ajudant. O directament, alguna cosa més greu, com la mort. No és qüestió de posar-se tràgic. És que el mateix Pablo Motos ha revelat en un vídeo d'Instagram que "estuve a punto de morir en directo". Per què? Perquè estava estudiant el guió del programa i s'adona que mentre ho fa, va donant copets ab el peu a un pot petit de vidre on hi ha unes boletes de porexpan. Què volen dir? Ell mateix ho explica:
Va ser fa 11 anys, el 2008, quan el programa s'emetia a Cuatro i no a Antena 3. Motos i Marron explicaven a l'audiència com sobreviure a un allau. El nom de la secció ja ho deia tot: "La avalancha de la muerte". Per recrear-ho, en lloc de neu van utilitzar una quantitat incomptable de pilotetes de porexpan en el que tots dos es van submergir dins una gran peixera de vidre. Duien sengles mascaretes a la boca, però l'experiment gairebé acaba com el rosari de l'aurora. Una mort per asfíxia en un mar de porexpan i en directe. La imatge hagués estat dantesca. I és que la força del material utilitzat per fer el seu show particular va fer que quan els van llençar al damunt una gran quantitat perquè els cobrís completament, es caiguessin les mascaretes que duien i comencessin a empassar suro.
Cuatro
El que al principi eren brometes, especialment per part dels narradors de l'experiment, les formigues Trancas i Barrancas, va esdevenir en angoixa, en moviments que no eren els que tocaven i en l'equip del programa obrint a correcuita una de les parets laterals de la peixera gegant perquè baixés el nivell de porexpan per sota la cara del presentador i del col·laborador, que no podien amagar els difícils moments que van passar. Amb la cara pagaven.
Una experiència que li va deixar seqüeles: "Nos ahogó y casi morimos los dos. Luego estuvimos un mes más o menos teniendo pesadillas y pensamientos raros. Lo tengo aquí para acordarme de lo frágil que es la vida y de la suerte que tengo de estar vivo”.