Pablo Motos desconcerta l'audiència amb la seva nova secció: un sermó

'El Hormiguero' de Pablo Motos ha començat la 16ena temporada en antena. I com és natural, s'ha estrenat amb un grapadet de novetats. No gaires, perquè el format li funciona a les mil meravelles a Antena 3, però són significatives. Per exemple, el canvi de cromos entre Kira Miró i Pilar Rubio: la canària presentarà la secció de reptes de la madrilenya, que amb el seu trasllat a París pel fitxatge del marit Sergio Ramos no passarà tant de temps a Madrid. Ara bé, Rubio continuarà al programa fent una secció diferent, que encara està per determinar.

Una altra novetat encara més sorprenent per a l'audiència té a veure amb el presentador valencià. Motos també canvia de rol, assumint el paper de predicador a les acaballes del xou. Perquè la secció "Pasarse de la raya" és això, un sermó. Ras i curt. Es dirigeix a l'audiència llegint un discurs al teleprompter en el que presumeix de ser políticament incorrecte, i ho fa perquè diu sentir-se tip de no poder dir el que pensa. Real. "Me voy a pasar de la raya porque no puedo más. No puedo más con lo políticamente correcto. Antes me indignaba pero ahora me aburre. Me aburro de los quejicas, de los que sin tener ni idea de la vida se atreven a dar lecciones desde el ordenador. Ha llegado el momento, y lo digo en serio, de hablar de la vida de verdad". L'audiència, de pasta de moniato. Aquest és en Pablo passant-se de la ratlla:

Pablo Motos pasándose de la raya Antena 3

Pablo Motos passant-se de la ratlla a 'El Hormiguero' / Antena 3

La primera homilia la va dedicar a parlar de la rancúnia. I produïa una sensació estranya: pel contingut, per la posada en escena i pel ritme oratori del presentador. Bona part dels 6 minuts d'intervenció semblaven formar part d'una sessió d'autoajuda: "Me gustaría hablar del rencor. ¿Cómo se te tiene que hablar para que no te enfades? ¿Qué palabras no se te pueden decir porque sientes que te rebajan?. Consultar con tu propio yo es muy revelador. El rencor como todos los sentimientos feos y negativos no daña a quien lo provoca sino a quien lo padece. Nos hace peores personas, todo porque, ¿qué pasó para que le cojamos semejante tirria a alguien, nos miró mal, nos dio una mala contestación, no estaba de acuerdo con nuestro punto de vista, nos dio de lado?". A les acaballes, però, deixava anar comentaris que feien pensar que parlava de sí mateix. Les crítiques que rep habitualment li han fet mal: "Se puede odiar con todo el rencor del mundo a alguien porque es simplemente mejor que tú. Es el resentimiento que nace de la envidia". I el final, apoteòsic i revelador: "Esta noche te invito a que lo hagamos, a que no nos empeñemos en recordar lo que cualquier gilipollas dijo de nosotros, que le den". Per no tenir rancúnia, semblen paraules molt dures.

L'experiment de Motos va provocar un esclat a les xarxes. L'estupor i la incredulitat dels espectadors, molts d'ells que esperaven l'arrancada de l'estrena de 'Veo como cantas' de Manel Fuentes va ser majoritària. Això és el que se'n diu.