Pablo Urdangarin és del més potable de l'univers borbònic. Atleta, guapot, discret. Treballador. I amable, que no s'oblidi. És important aquesta dada, especialment pel que fa a la seva relació amb la premsa i el món del safareig. És un royal, els privilegis s'han de pagar. No s'estalviarà els micròfons i les càmeres allà on vagi, si més no, mentre el culebrot del divorci dels seus pares —Cristina de Borbó i Iñaki Urdangarin— no es resolgui. I fins i tot així, ningú no garanteix que el deixin en pau. Potser pensava que amb la seva marxa del F.C. Barcelona i la incorporació al Fraikin Granollers la pressió mediàtica baixaria. Però no: l'únic que sembla haver canviat és que ara li envien informadors més limitats.
Ser reporter d'agència té el seu secret. És una feina ingrata. Moltes hores fent guàrdia esperant la imatge o el tall de veu que et salvi el dia. En aquest últim cas, el de les declaracions, la cosa és molt delicada. O entres bé i hi tens traça, o el més possible és que l'espifiïs. Que l'entrevistat s'enfadi i calli. Ara bé, també pot passar l'efecte contrari: generar enuig i recollir-ne els fruits. Com per exemple, que el sempre correcte Pablito acabi fins al monyo de tu i t'enviï a pastar fang. Educat, sense crits, però gallet. I és el que ens ocupa en aquestes línies.
Pablo Urdangarin, tip d'un periodista, esclata
Pablo està disputant partits de pretemporada amb el seu nou club i, pel que sembla, s'està adaptant molt bé a la dinàmica de l'equip. Ho va demostrar durant l'amistós contra el Cherbourg francès, al qual van derrotar per 36 a 29. Se'l veu content, implicat, concentrat. Té 22 anys i sap que, si no esclata ara, la seva carrera estarà en perill. Si més no, el que pensava que seria la seva carrera, intentant emular la llegenda del seu pare Iñaki. Doncs bé, acabat el matx, un periodista persegueix el royal mentre es dirigeix al seu cotxe. La cara del jugador passa de la relaxació a la incomoditat. I amb les preguntes tan elaborades del redactor, no millora. Un festival d'obvietats on hi ha perles com "bueno, lo importante es participar, ¿no?" Aquest és el nivell. Urdangarin, sense ganes de viure, li respon a tot que sí, que molt bé, que molt content, "eso es, a pasárselo bien". Deixa, però, de ser divertit quan sent l'autèntica pregunta que volia el reporter: què passa amb el seu pare. Prou.
Pablo desmenteix un rumor que afecta la relació amb el seu pare Iñaki
Per posar-los en situació, ha circulat el rumor sobre una presumpta petició de Pablo a Iñaki perquè no l'anés a veure jugar amb el seu nou equip a Granollers. Un fet que el fill desmenteix amb rotunditat. La manca de vigor que exhibia durant "l'entrevista" es gira com una truita. El trobem xulo, sobrat, se'l treu de sobre. No li deixa ni acabar la pregunta "sabes si algún día vendrá tuuuuu...", quan li etziba: "No tengo ni idea. No tengo ni idea". El periodista se la juga, "dijiste que no querías". Rèplica: "Yo nunca he dicho que no quería. Nunca lo he dicho". L'altre insisteix: "Bueno, querrás que venga a verte..." El final, apoteòsic: "Ya veremos". Amb la cara no paga. Amb la cara mata.
Pablito treu les urpes. Primer avís.