Posem en antecedents. A Paco González fa temps que se li veu el llautó quan parla del Barça. Només cal comparar com ho fa quan parla del Madrid. A principis de l'any passat se li van creuar els cables quan va escometre contra un nano de 17 anys, Pau Cubarsí. Durant un partit contra el Granada, l'espectacular central culer es va queixar de dolor per una acció amb un rival. I al locutor i director de Tiempo de juego de la Cadena COPE li va semblar que feia teatro del bueno, com diria Mourinho, i va desbarrar contra el jove del planter blaugrana: "Lamentable Cubarsí. En la cara no lo toca, se queja del pie, tampoco le toca abajo. Con la carrera de teatro a los 17 años. Que le coja su papá y le diga, mira hijo con el carrerón que tienes por delante no te ganes la fama de teatrero". En sentir-ho, qui va sortir en defensa del seu company, i qui no s'arruga mai contra ningú, ni al camp ni fora de la gespa, va ser Gavi, que via Instagram li va dir cinc paraules ben dites: "Lamentable eres tú, espabila Paco".

A González, la galeta a mà oberta li devia coure de mala manera. Tenia l'espina clavada ben endins i a la mínima que ha pogut, ha deixat anar la seva bilis contra el jove andalús del Barça. Aquest cap de setmana hi ha hagut partit contra un dels equips més infames, desagradables i lamentables del futbol espanyol. El Barça de Flick va empatar al camp del Getafe després de mastegar pedra i haver de suportar el joc (si és que el que fa el Getafe es pot considerar joc) de l'equip entrenat per un tipus com Bordalás. "Esto es fútbol, papá", diu ell defensant el que fan els seus jugadors. Però no, senyor Bordalás. Esto no es fútbol, papá, ni es nada que se le parezca. Si de cas, esto es una infamia vergonzosa. Els partits contra aquest equip sempre estan plens de pèrdues de temps, recull-pilotes que desapareixen, porters que triguen la vida a treure, faltes i més faltes, tothom tancat sense més interès que fer que no es jugui a res, i el més escandalós, que dissabte es va veure molt: futbolistes provocant vergonya aliena fent veure que es morien quan notaven un mínim contacte per part d'un jugador del Barça. I l'exemple més paradigmàtic és aquest d'Ismael Bekhoucha:

A part del primer gest menyspreable del jugador del Getafe, el de celebrar com un boig, a la cara, l'errada en la centrada de Balde quan quedava poc per acabar el partit (i el resultat era d'empat a 1), quan després el lateral del Barça se'l va quedar mirant, li va posar la mà a la cara com dient: "Què coi fas?". I què va fer el del Getafe? Desmaiar-se com si li haguessin arrencat l'orella. Lamentable. Però és el modus vivendi d'aquests jugadors que tant de bo fotin el camp a Segona l'any vinent. Un dels que més se les va tenir amb ells va ser Gavi, fart de l'actitud dels seus rivals...

I qui ho ha comentat, evidentment, recriminant Gavi i no els jugadors del Getafe? Bingo: Paco González. Com si fos un nen petit, ha començat dient-li la mateixa paraula que Gavi li va dedicar a ell, "Espabila". I amb el dit aixecat ha continuat avisant-lo que "Ayer el Barça perdió dos puntos, pero Gavi perdió imagen. Tiene que tener cuidado Gavi", donant per bones unes paraules d'un jugador del Getafe dient que Gavi els hi va dir que marxessin a Segona (cosa que, de ser així, insistim, celebrarien molts aficionats al futbol). Els culers, farts de González i la seva obsessió amb el migcampista del Barça:

Com diria el gran Gavi, "espabila, Paco".

Segueix ElNacional.cat a WhatsApp, hi trobaràs tota l'actualitat, en un clic!