Després d'una setmana d'imatges indecents i perilloses als carrers de Madrid, amb aldarulls, braços drets aixecats, càntics de Cara al sol, banderes espanyoles preconstitucionalistes amb el pollo i proclames feixistes, la premsa dretanosa ha tapat les actituds ultres i megaultres posant el focus només en què dolents que són els indepes i què dolent que és Pedro Sánchez per amnistiar-los. A bona part de la premsa i opinió pública espanyola només li preocupa que s'arribi a acords amb Carles Puigdemont, i si per protestar contra això es tornen a veure imatges a Espanya més pròpies del franquisme, ja els hi està bé. Miren de tibar la corda tant com puguin, miren d'elevar el to i l'agressivitat verbal i miren de trencar la corda si amb això es poden endur per endavant el pacte PSOE-Junts. La catalanofòbia ha estat més present que mai a televisions, diaris... i ràdios. El que ha sorprès és que també es trobés present en programes on en teoria, s'ha de parlar de gols, d'assistències i de partits de futbol. I és el que acaba de passar amb Paco González.
El locutor estrella de la COPE, al seu Tiempo de juego d'aquest cap de setmana, ha volgut començar programa parlant de política i no d'esport. Ja ho diuen que sovint, la política s'assembla cada cop més al futbol, però el periodista asturià ara ha fet de hooligan amb un editorial abjecte, ple de falsedats i amb un tuf deliberadament anticatalanista. Todo vale per fotre més merda. A més, la manera com ho ha fet ha estat miserablement demagògica, fent servir el seu difunt amic Pepe Domingo Castaño pels seus propòsits. Com? En una carta on es dirigeix personalment a ell, el seu company de cadena històric que va morir fa unes setmanes, per dir-li la situació que s'està vivint a Espanya: "Hoy estarías con un cabreo extraordinario".
González, en el programa d'aquest dissabte, ha llegit una carta a Castaño, de qui destaca que "de las pocas veces que te he visto discutir fue por el referendum ilegal, con Pichi Alonso. Ahora te subirías por las paredes". I atenció a la catalanòfoba frase que deixa anar: "Y la pinta que tiene todo esto es que dentro de unos años va a ser mejor nacer en Barcelona que en Ciudad Real, aunque seas de padres manchegos, porque vas a tener más y mejores derechos". S'ha de ser miserable. "Está en peligro la solidaridad interterritorial y a quién le importa ya que los trenes lleguen a Extremadura o a la España vaciada llegue internet. Cada uno a lo nuestro. Los nacionalistas se preocupan por su trocito de tierra y los políticos por seguir cuatro años más en el Gobierno"... Curiós. Ara Paco González es preocupa d'Espanya? No recordem haver-li sentit escriure cartes abans a Pepe Domingo Castaño preocupat per l'Espanya vaciada o els trens d'Extremadura. En canvi, ara es posa les mans al cap, quan hi ha pel mig Puigdemont i Catalunya. Vergonyós. Oportunista. I abjecte.
"En España está en peligro hasta el mapa que tiene 500 años. Está más cerca el reconocimiento de España como nación, más cerca el referendum de independencia de Catalunya. A mi me da igual que cambiemos el mapa de España, pero si lo hacemos en consenso entre todos y a todos nos parece bien. Pero hacerlo mintiendo, después de haber prometido lo contrario hace cuatro días para seguir cuatro años más en el cargo, es tremendo". El que és tremendo és la impunitat amb la que segons qui diu barbaritats en antena. "España es uno de los países más antiguos de Europa y se pueden cargar en una semana por la cara. Pepe, estamos en manos de García Page y la posibilidad que sus 8 diputados no voten a Sánchez. Así están las cosas por aquí, Pepe. Menos mal que no estás cerca". També va parlar sobre el Girona. El que, tot i ser prudents, està més a prop que mai, és la possibilitat que el Girona guanyi la Lliga.
Els de Míchel són primers abans d'una nova aturada per seleccions, amb dos punts d'avantatge sobre el Madrid i quatre sobre el Barça. El conjunt català, al que com va dir Piqué, "se li està posant cara de Leicester (el modest equip anglès que va sorprendre guanyant la Premier contra els totpoderosos l'any 2016)", està fent una temporada per somiar, jugant i marcant més gols que ningú. I durant el partit Rayo-Girona de dissabte a Tiempo de juego, el narrador Rubén Martín diu que "en el fondo, todos somos un poco del Girona". Tots assenteixen, per allò de veure un equip com el Girona guanyant la Lliga enlloc dels grans de sempre, i ell, cara de pal, diu que "yo no". Per què? segons ell, "Yo soy clasista. Hay equipos que tienen historia que sí me gustaría que ganaran la Liga: el Oviedo, el Sporting, el Cádiz, Málaga, Zaragoza. Pero es que... el Girona, está haciendo un milagro sin fuerte tradición en Primera. Aplaudo la gestión de club y de equipo".
Curiosament, l'equip preferit de Carles Puigdemont és el Girona. Segur que no té res a veure perquè González no vulgui que guanyi el Girona... Seguríssim.