"¡Hola, hola!". El crit de guerra de Pepe Domingo Castaño va ressonar aquest diumenge durant tot el dia. El mític periodista de la Cadena COPE va morir la passada matinada i evidentment, els seus companys de cadena el van estar recordant tot el dia amb un Tiempo de juego que es recordarà molts anys, emocionant els oients habituals. No només els periodistes de la cadena de la Conferència Episcopal van plorar el difunt, recordant nombroses anècdotes. Des de tots els àmbits de la comunicació, l'esport i la política també van retre sentits homenatges al creador de "¡Pepe, un purito!" i tantes i tantes falques publicitàries, a més del seu estil únic a l'hora d'abordar la informació esportiva i alhora, gran amant de la música.
Pel tanatori de Madrid no van parar de passar persones que el van conèixer i estimar, entre ells, evidentment, el seu inseparable Paco González. El seu amic de l'ànima, company de feina, però molt més que això, durant gairebé trenta anys. Un germà. Encara ressona en les ones la descomunal intervenció de Pepe Domingo Castaño quan es va posar davant dels micròfons de la Cadena SER el dia després que acomiadessin Paco González del Carrusel deportivo després de 18 anys. Amb els directius presents a l'estudi de l'emissora, i amb la consigna de no fer cap referència a González, Castaño va fer el que li va sortir del monyo, va passar olímpicament de les 'recomanacions' i no es va callar la boca defensant el seu gran amic davant el que ell considerava una injustícia.
Després d'això, Pepe Domingo va seguir les passes del seu amic i va marxar amb ell a la COPE, on portaven ja tretze anys, convertint el seu Tiempo de juego en líders a Espanya pel que fa a programes de retransmissions esportives. Ahir, després de tot un dia de condols, de records, de llàgrimes, de moments on la veu se'ls hi trencava als companys, de riures i d'anècdotes, al programa de Juanma Castaño que tanca la jornada, El partidazo de COPE, a El tertulión de los domingos, intervenia Paco González després d'un dels dies més tristos de la seva vida. Les seves paraules parlant de Pepe Domingo Castaño van acabar de commoure al personal: "31 años mano a mano", des del setembre del 1992. "Voy a ratos. Si tuviera que quedarme con algo, es que es un ejemplo. Era un genio, un maestro, el mejor comunicador que ha existido. He visto silenciar un pabellón de 3.000 personas con su silencio. Nunca discutí con él, era imposible enfadarme con él. Se me caía la baba con él. Comía en los bares más humildes y trataba con el mismo respeto al humilde que al jefe".
González també ha explicat com va passar les seves darreres hores, pendent de l'estat de salut del seu amic: "Hace dos sábados, el anterior del parón de selecciones, viene y estaba fastidiado de la garganta. Fue al médico y le trataron y como no funcionaba, le cambiaron el tratamiento. Al final de esta semana, el jueves-viernes, estaba muy cansado, y ayer Tere nos dijo que se quedaban ingresados. Hevia y yo nos dijimos "lo que está sufriendo Pepe" porque le provocaba aprehensión todo lo relacionado con las batas y no esperábamos que al final de todo esto pasara lo que ha pasado. Nos llamó su hijo pequeño anoche y nos dijo que no había solución. No me imaginaba malo nunca a Pepe". També ha recordat el primer dia, fa 31 anys, que van treballar junts, i com ja des d'aleshores va donar-li proves de la seva generositat: "La mesa tenía forma de U y no me correspondía a mí ponerme en el pico de la U porque la estrella era él, pero él me dejó ese asiento, y dije, sí, es verdad, presento yo".
González ha acabat amb un sincer neguit de cara al programa de demà, en la primera jornada de Champions: "Tengo pánico personal al martes, que será el primer programa sin él, y ver la silla vacía y comenzar un programa sin Pepe. No tengo ni idea de cómo voy a empezar. El vacío que nos deja es tremendo, tan grande como su legado. Un beso gigante a toda su familia. Le debo tanto a Pepe...".