Passen els anys, però ella no deixa de sorprendre'ns. És Pamela Anderson, mite eròtic d'un bon grapat de generacions a partir dels anys 90, activista contra el maltractament animal, exnòvia de Julian Assange i d'un futbolista que va jugar a la lliga espanyola (i amb el que va acabar molt malament) i, especialment, la independentista catalana més internacional. Als seus 52 anys, Anderson ha fet absolutament de tot: des de protagonitzar la mítica sèrie 'Els vigilants de platja' a vídeos pornogràfics molt cèlebres juntament amb Tommy Lee, líder de la banda musical Mötley Crüe. També ha experimentat notables canvis físics, confessant-se addicta a les operacions d'estètica. I la millor prova l'hem trobada a les xarxes, on ha aparegut una instantània de l'actriu i model el 1990 que deixa bocabadat.
Veure la Pamela feta una pubilla, amb el look californià, el somriure fresc i una mirada 'innocent' sobta i molt, si la comparem amb algunes de les seves fotografies més icòniques, o fins i tot amb l'aspecte que presenta a l'actualitat. Han passat gairebé 30 anys, sí, i cap de nosaltres suportaria la comparativa: el temps passa inexorablement per a tothom, per molta cirurgia que apliquis per contenir allò incontenible. Un incís: no diem que ara estigui ni millor ni pitjor, només assenyalem el que no és pot negar: que està irreconexible.
La entrevista más dura a Pamela Anderson: acoso sexual, Cataluña y algo a lo que se niega contestar #ChesterMan > https://t.co/o7rLp5e6F0 pic.twitter.com/XinUbhLTln
— Cuatro (@cuatro) 3 de diciembre de 2017
Catalonia https://t.co/asNNgd03X4
— Pamela Anderson (@pamfoundation) 6 de noviembre de 2017
Ahir a Brussel·les, en el marc d'un acte polític, vaig tenir una trobada no prevista amb @pamfoundation, una dona q ja el 2017 va sortir en defensa d la causa catalana. Que rebem suports tan inesperats és la prova q per estar amb la nostra causa només cal una cosa: ser demòcrata. pic.twitter.com/ibpghaPdDL
— Toni Comín (@toni_comin) 26 de marzo de 2019
Anderson, defensora aferrissada de la causa independentista, i que no calla davant les injustícies del govern espanyol amb Catalunya, podria versionar el clàssic de Serrat amb aquella alegria: "Fa 30 anys que tinc 20 anys". Això sí, ningú ho diria.