El fill d'Ana Obregón va morir a Barcelona el maig de 2020. Aless Lequio tenia 27 anys, una nòvia catalana, Carolina, tota la vida al davant però un maleït càncer d'ossos. La quimioteràpia li va fer perdre els cabells però no les ganes de tenir una família. Carolina Monje, la seva parella, ha reconegut a la premsa que Aless va congelar el seu esperma amb la intenció de tenir fills amb ella quan superés el càncer. El congelava per si la quimioteràpia el deixava estèril. Però Ana Obregón ha agafat aquestes mostres del banc de semen i ha inseminat una dona cubana a Florida per fer-li de ventre de lloguer i parir la seva filla/neta, Ana Sandra. La polèmica està servida. L'altre que sap tota la veritat, el pare del mort, no bada boca tot i cobrar per parlar a El programa de AR. El relat el controla Ana Obregón que acaba de publicar el llibre del seu fill, El chico de las musarañas, on repeteix la frase que, suposadament, li va dir Aless en el llit de mort sobre tenir fills post-mortem.
El llibre narra la versió d'Ana Obregón sobre què va passar: "La última voluntad de Aless fue la de traer un hijo suyo al mundo. Así nos lo pidió a sus padres una luminosa mañana de finales de abril: 'Mamá, papá... Si me pasa algo, acordaos de la muestra que dejé en el laboratorio de Nueva York. Quiero tener hijos, aunque ya no esté. Es mi deseo. Prometedme que lo vais a hacer... Por favor'. Durante tres años he guardado en secreto tu testamento, ese pacto que hicimos en el hospital que solamente sabíamos tu padre, tus tías y yo. He luchado sola en silencio para conseguir lo imposible y esa ilusión me ha perdonado la vida cada día de mis tres años de duelo por ti. Te prometí que te salvaría y no pude cumplirlo. Te juré en el hospital que cumpliría tu última voluntad, y ese milagro se ha hecho realidad". La tercera pota, la vídua d'Aless, diu el contrari, que el noi volia tenir fills amb ella si superava el càncer. Res de la nena post-mortem.
Hi ha un altre capítol del llibre que resulta dramàtic i corrobora el que tots els seguidors d'Ana Obregón es temien durant els 3 anys de dol: que Ana no està bé i que li rondava la voluntat de suïcidar-se. Ella mateixa confirma al llibre que es va voler matar amb un mètode definitiu llençar-se des d'un setè pis: "Salí al balcón. Un séptimo piso, la decisión era firme. Me empiné sobre la barandilla que no era muy elevada. Saltar hacia el abismo era mi única opción para seguir viviendo". Qui va impedir la mort va ser el pare del difunt, Alesandro Lequio: "Ana, por Dios, abre la puerta. Tienes algo importante que hacer. ¿Recuerdas lo que nos pidió Aless, su última voluntad?. Tu padre nunca supo que, en ese momento, tu última voluntad me salvó la vida. Se enterará leyendo estas páginas. Juro que en ese instante mi acto lo veía como una salvación, pero quiero dejar claro que el suicidio no es jamás una opción, ni en la peor de las tragedias que puedas vivir. Es una cobardía".
El llibre ja és a la venda i apareix el número 1 de la llista dels més venuts. Molts per Sant Jordi voldran veure una mare embogida per la mort prematura del seu fill i com ha gestionat tant de dolor. És la versió d'Ana Obregón. La versió d'Aless només la sap ell. I no queda clar que pugui descansar en pau.