Ara és llunyana, però tant a Catalunya com a Espanya va haver-hi una època de la televisió veritablement vanagloriosa que mai tornarà. Sense pretensions instructives i en cap cas doctrinals, la pantalla petita de la dècada dels 90 descobria una nova forma de fer en què només calia ajuntar una bona taula de polemistes per tenir un format que funcionés. Una era daurada en què les produccions movien milions de pessetes i els protagonistes, no només cobraven quantitats de diners ara inimaginables, sinó que es convertien ràpidament en estrelles de l'imaginari popular.
Exemple paradigmàtic de tot plegat van ser les inconfusibles Crónicas marcianas de Xavier Sardà. L'espai que va mantenir desperts infinitud d'espectadors del 97 al 2005 en les nits més llargues de Telecinco. La fórmula triomfal: els personatges. Entre ells, figures tan pintoresques com Ramoncín, Ivonne Reyes, Paz Padilla, Sonia Monroy o Coto Matamoros. Inoblidable, també, l'incendiari 'padre Apeles'.
Un home que va fer molts calés passant per pràcticament tots els estudis de tertúlia llenguallarga de l'estat, sent també protagonista d'escàndols amb dones com Yola Berrocal, reconvertida en reina dels 'realities' de Mediaset. Però, sembla que la vida no l'ha tractat gaire bé tot i que ho tenia tot per quedar-se a viure en l'èxit. La fama és efímera i complicada de gestionar. Avui dia, el barceloní té 57 anys, però la seva situació vital no és gens encoratjadora.
Ho deixa clar en la seva darrera reaparició en els mitjans de comunicació, en una entrevista en exclusiva per a la revista Semana que demostraria la presumpta fragilitat de la seva salut. També que, ara retirat a Roma per tal de "pasar mis últimos días", lamenta bona part de les seves decisions passades. "Empezaron mis problemas, pero también una enorme cantidad de satisfacciones. Me cerré definitivamente la posibilidad de una carrera eclesiástica para la que estaba preparado, pero me abrí a mil otras posibilidades, a influir, a dar conferencias, a publicar libros, a viajar, a conocer a los más diversos tipos de personas", recorda sobre la seva incursió en el món dels mitjans.
"Solo me preocupé por ser famoso y por hacer muy bien el trabajo que me apasionaba", diu amb relació al fet que per a ell els diners no eren gens importants. Un temps, i tot i que encara ho troba a faltar, després posaria fi a la seva presència a la tele. "Hubo un momento en que la televisión me pedía lo que no podía darle, así que opté por retirarme. Al principio no fue nada fácil. Lo pasé muy mal", sentencia. Instal·lat a la capital italiana, assegura que la seva salut "es muy delicada y estoy pensando más en el otro mundo que en este" a més d'estar esperant "encontrarme pronto con Dios".
Li pregunten el perquè de triar la ciutat de la Fontana di Trevi i el Colosseu, i esclata la bomba. La seva decisió no remet únicament a les seves ganes de sortir de Barcelona perquè a la ciutat comtal "no hacía nada. Aparte del Liceo y el Palau de la Música, de vez en cuando, no tenía vida social". També, aprofita la conversa amb els periodistes per desbarrar contra Catalunya i l'independentisme. "Estaba harto de tanto separatista y perroflauta". Dures declaracions.
Amb Apeles mai se sap si serà veritat això que ara està més delicat o si és l'enèsima de les crides a l'atenció popular. No és la primera vegada que ho diu ni que es lamenta de cara la galeria. Sacerdot planyívol reincident.