El testimoni més brutal, colpidor i contundent d'aquest divendres 18 d'octubre de vaga general a Catalunya s'ha produït aquest matí a El món a RAC1. Jordi Basté ha entrevistat un dels protagonistes involuntaris de les darreres hores, un pare que va sortir al carrer amb la seva filla petita en braços, indignat pel que estava passant durant els aldarulls i carrers cremant a Barcelona, amb una barricada just davant de casa seva, la nit de dimecres a dijous. Una imatge que es va fer viral des que la va penjar a les xarxes la periodista de la Cadena SER Anna Punsí, i des que Albert Rivera se les va apropiar per expressar la "rabia tan grande siento al ver estas imágenes... Un padre evacuando a su bebé ante el tsunami de violencia y fuego de los radicales separatistas en Barcelona. O el Gobierno actúa ya o lamentaremos muchas desgracias".

El protagonista, sense pretendre-ho, és Josep Suriñach, que ha fet una crítica brutal al partit taronja i especialment al periodisme. Una clatellada merescuda i en tota regla a una munió de periodistes per molts motius. "En la majoria de llocs la informació publicada és falsa. Jo no m’estava enfrontant als manifestants”, ha assegurat el testimonio. I és que molts mitjans així ho han assegurat, segons convingués a les seves cròniques. Però res més lluny de la realitat. Suriñach ha explicat que no se les va tenir amb els CDR, sinó amb els periodistes...

@SERCatalunya

Estava treballant quan la seva parella el va trucar. Estaven apilant contenidors i un dels contenidors el van posar entre les motos aparcades i l’edifici. La parella i la seva filla viuen al principal, a l'Eixample: "Quan vaig arribar hi havia sis cotxes encesos. Vaig entrar a casa, vaig veure que se’ns estaven esquerdant els vidres de l’entrada, vaig veure que el fum era molt negre i vaig pensar que ens mataria. Vaig pensar que el més segur seria sortir de l’edifici". I qui els esperava al sortir? Una barricada de periodistes. "Un dels periodistes em va apartar per fer una foto. Allà vaig perdre els nervis. Em va semblar molt poc humà. On queda l'ètica periodística i la humanitat de les persones? 30 tios amb cascos, millor preparats que jo, i ningú fa res i m'aparten per tirar una foto. Hi ha situacions on els mitjans haurien d'ajudar... com a persones". L'home lamenta que no l'ajudessin ni a ell ni a la seva filla. I ho fa sense mitges tintes, clar i català: "Als periodistes els vaig dir que em semblaven unes hienes, uns voltors, unes persones infames, uns fills de puta. Sabien que es cremarien els contenidors".

Europa Press

Suriñach es queixa amargament i amb raó: "Em sap greu com s’ha utilitzat el vídeo, som carn fresca per qui la vulgui i es ven barata. Vaig demanar a la periodista, a la SER i a Rivera que retiressin la imatge, però ningú m'ha fet cas, sóc un tros de carn. Si tant li importava a l'Albert Rivera, em podria haver trucat". També critica que "la periodista que va fer el vídeo el va tallar deliberadament, amb molt mala fortuna, es va equivocar molt fort". Amb noms i cognoms, però on podríem posar la immensa majoria de mitjans en el sac: "Els primers que van treure rèdit d'això van ser els digitals com OK Diario, La Razón, Libertad digital, ABC... Vaig veure que jo només importava com a eina política. Ens hauria de fer pensar molt al paper que jugueu els mitjans de comunicació". Un malson durant la nit que va continuar l'endemà, a plena llum del dia: "Per sorpresa meva, tot el dia següent el vam dedicar a esquivar periodistes. Cada vegada que sortia de l’edifici em perseguien. '¡Tú eres el padre, tú eres el padre!' Per això hem decidit marxar uns dies de Barcelona. Ens està suposant més pressió això que l’incendi". Va decidir marxar fora amb la seva família i no dir res, fins que va veure Lorena Roldán al Parlament utilitzant la seva foto: "em va semblar indignant, horrible". Per això va decidir trucar a la ràdio. Una repassada als periodistes en tota regla.