Si volen un consell per algun d'aquells dies que estiguin ensopits, tristots, amb poca esma, el millor remei natural, infal·lible, és escoltar el Versió RAC1 del Toni Clapés. Concretament, escoltar una de les veus que hi apareixen durant tota l'estona al programa. I més que la seva veu i el que diu, que també, especialment el seu riure. Perquè és una de les rialles més encomanadisses dels mitjans. Un hahahahahaha que li surt de l'ànima, i molt sovint, quan passa algun dels molts moments hilarants que tenen lloc en aquell estudi. Parlem del millor riure de les ones, el de la Marta Cailà.
Ja porta un temps formant part de l'equip de Toni Clapés i companyia, i abans d'això, és una de les periodistes més històriques de l'emissora privada. I amb el Clapés, a banda de programa, comparteix una característica... sentimentalment parlant: les seves parelles treballen a la competència, a l'altra banda de la Diagonal, a Catalunya Ràdio. I és que la parella del Toni és la Marta Romagosa i la de la Marta, l'Albert Murillo, director i presentador del programa Generació digital.
Divendres passat, a l'estudi de RAC1, hi va haver aquesta conversa sorneguera, arran de refredats i tos dels membres del programa: "Hi ha algú d'aquesta taula que pròximament va a Catalunya Ràdio, i els hi pot tornar el virus? Aquí hi ha dues persones que la nostra parella treballa a Catalunya Ràdio. Treballem amb l'enemic. Jo hi vaig demà, i tossiré, no portaré cap pastilla. Vaig a 'El Suplement'"... El director d'aquest programa, que la Marta va visitar l'endemà, el Roger Escapa, s'hi abona: "Et pots posar la mascareta, Marta? T'ho demano per favor".
Sensacional visita de la Cailà, per primer cop parlant pels micròfons de Catalunya Ràdio, i acompanyada de la seva parella, l'Albert. Junts han enamorat els oients, parlant de la seva relació i de viatges. Junts han fet molts viatges, i d'aquests, 9 o 10 han estat d'una manera ben curiosa, amb intercanvi. Suècia, diferents llocs de França, Islàndia, Viena, Amsterdam, Bruges o Dinamarca. Tenen 3 fills i sempre viatgen en pack de 5 cap a on sigui... intercanviant casa seva. Van a cases de gent que després va a casa seva a passar uns dies de vacances. Normalment es creuen, no s'arriben a conèixer, menys una vegada que van arribar abans d'hora. "Sí que normalment fem una connexió per internet, per veure com són, per xerrar, quina pinta tenen, si són educats, simpàtics... a mi em dona certa tranquil·litat".
La Marta reconeix que abans de triar casa i família, "miro molt les fotos de la casa, però, amb lupa, eh? Si veig el més mínim desordre, descartada. Hem agafat cases molt millors que la nostra, que dius: 'Perdona??', i no pagues res". Què fan amb les coses íntimes, roba, etc? Les amaguen? "No tanquem res amb clau, però sí que deixem un espai perquè deixin la roba. La casa és en perfectes condicions, tot funciona". I la nevera?: "El primer cop vaig fer una cagada grossa, la vaig deixar buida pensant que tindrien els seus gustos i es voldrien comprar el seu menjar, i nosaltres arribem a Nantes i estava plena de productes, de dalt a baix, tot de productes que podríem consumir. Vam trucar-los per disculpar-nos. I a sobre, els pobres desgraciats van arribar en diumenge i no hi havia res obert. En marxar vam deixar-los la nevera plena i un ram de flors, que sempre fem".
Ara ja no ho fan, això de l'intercanvi, després de la pandèmia, perquè han començat a tenir gats. Marta i Albert, meravellosos.
Segueix ElNacional.cat a WhatsApp, hi trobaràs tota l'actualitat, en un clic!