Toni Soler farà 60 anys. Sis dècades espremudes en el món de la Comunicació perquè ha fet tots els papers de l'auca: periodista polític, historiador, escriptor, guionista d'Andreu Buenafuente, locutor i presentador de RAC 1 i de TV3, productor i director de programes, creador de formats de molt èxit, editor, marit i pare de dos fills adults. També té una gossa, la Xica, i una productora, Minoria absoluta. Li quedava ser guionista de cinema. També ho és, acaba d'empescar-se el guió del film Parenostre sobre Jordi Pujol que arribarà als cinemes per Setmana Santa, el 16 d'abril. Molta expectació davant la feinada de Joan Maria Pou, l'actor de 80 anys que interpreta Pujol, i del guió de Toni Soler. Es miraran amb lupa. Però són dos titans en el que fan. Serà un èxit. Soler ha acceptat ser entrevistat al seu diari, l'Ara, per un amic, Albert Om, el seu cosí de ficció a TV3. I els ha sortit una gran conversa. Un dels millors moments és quan Soler parla d'un dels pocs papers de l'auca que ha rebutjat: un càrrec dins un partit polític, no diu quin partit ni si era per formar part d'una llista electoral o directament per tenir un càrrec a la Generalitat. Va dir en dues ocasions que no i n'explica les raons.
Toni Soler no ha amagat mai que és catalanista, independentista i amic del també historiador Oriol Junqueras. A partir d'aquí cada lector es pot fer una idea de quin partit li va oferir què. Albert Om no li ho pregunta. Toni Soler: "No me’n recordo de la data, però sí, em van oferir entrar en política. M’ho han ofert un parell de cops. A part que tenia una amenaça molt clara de divorci a sobre la taula, vaig pensar que no en sabria, que no m’interessava prou, la majoria de reunions em semblarien un rotllo. Vaig intentar visualitzar-ho i vaig veure que no seria més feliç i que no ho faria prou bé. No hauria estat un bon polític". Toni Soler cita en dues ocasions la seva dona i còmplice vital, Laura Gas, editora de la revista El món d'ahir. És la mare dels seus fills qui va "amenaçar-lo", s'entén el to foteta, que, si entrava en política es busqués una altra dona. I és ella qui li explica les pel·lícules quan alguna cosa no s'entén prou bé: "Soc un espectador de cinema bastant tonto. Li he d’anar preguntant a la Laura què ha passat, necessito que m’ho donin una mica mastegadet i això m’ha afectat com a guionista". Soler no és diputat com altres periodistes amics, cita Francesc Marc Álvaro diputat d'ERC, per humilitat i per Laura Gas.
Toni Soler admet que durant els anys del procés es va plantejar de debò formar part dels empleats públics que gestionen els nostres impostos: "Ho vaig pensar, en un cert moment, en plena eufòria del Procés. Volia estar-hi més a dins, volia saber què passava. I quan Francesc-Marc Àlvaro, que som amics i venim tots dos del periodisme, va entrar en política, de seguida li vaig trucar perquè m’expliqués coses. Jo crec que la majoria de polítics treballen bastant més que jo i no sé si vull treballar més del que treballo. S’ha de tenir una certa dosi d’optimisme i d’il·lusió, i no és la fase en què estic". Queda clar que el moment actual postprocés l'ha allunyat de la política: "Crec que hem passat d’un escenari d’esperança, o més aviat diria d’expectativa, a un escenari per a alguns de normalitat i per a altres, de frustració. Jo soc dels segons. Això no puc dir que no m’hagi afectat, a mi. A part del desgast emocional i de tota mena que m’ha suposat el tema del Procés, ara m’he d’acostumar a viure sense sentir-me tan implicat i afectat per l’entorn. Ara ja trobo que marcar la diferència els toca a uns altres". Soler en fa 60 i el pròxim procés el faran els que ara en tenen entre 40 i 50. Que prenguin nota dels errors i dels encerts.
Segueix ElNacional.cat a WhatsApp, hi trobaràs tota l'actualitat, en un clic!