"Sálvese quien pueda" s'estrena avui a les 21 h a Netflix. Després que Telecinco fulmines el format diari de la premsa del cor. Els vuit col·laboradors se'n van de viatge de final de curs. Igual que adolescents durant el seu últim any d'ESO. Plors, riures, baralles, reconciliacions i molt xivarri. És a dir, per tots els que enyoreu "Sálvame", no patiu, es manté l'essència.
Tot i que Netflix ens ha proporcionat les primeres imatges sobre aquesta aventura. Maria Patiño i Lydia Lozano han comentat entre rialles la seva relació amb Chelo García. Durant la seva visita al pòdcast de "Reyes del Palique" s'han mofat -com ja ho fan habitualment- de la seva companya. L'assenyalen de ser un autèntic moble, no parla, no comenta, no fa res. "El otro día vino a mi casa de las cuatro de la tarde hasta las diez de la noche" explicava entre rialles Patiño. El millor és la sorpresa de Lydia al adonar-se'n, qui respon: "Enserio, seis horas?" Quin aburriment. Per lo menys Patiño assegura que si, van conversar.
Els rols es mantenen. Belen Esteban sembla que no haurà millorat el seu anglès, Lydia Lozano ballarà el famós "chuminero" i tindrem moments d'histèria de Sandoval. Però sembla que Chelo no apareixerà. I no perquè nosaltres no li fem cas. Simplement, pot ser que aquell dia se la deixessin a l'hotel. Els encanta putejar-la. En aquesta entrevista, Patiño també confessa que quan queda amb la seva companya per berenar, li prepara coses que no li agraden. "Mencanta putearla, el otro dia le di para comer algas macrobiòtiques y un batido de proteína". En resum, Chelo és la desgraciada del programa.
Veurem més "Sálvame" que mai. "Los cámaras flipaban, se pensaban que tendríamos que hacer tomas y tomas de las situaciones, nos salía todo solo" Està clar que els hi sobra experiència i trasbals, concretament catorze anys de programa diari. Aquesta reputació no es mereix menys. O això creuen. Tan Lydia Lozano com Maria Patiño ja ho han cridat als quatre vents. Volen fer el salt internacional. Viure el fenomen mundial "La Casa de Papel" "Quiero ser Úrsula Corberó" cridava la pionera del "chuminero". I punt. Qui els hi pot treure la il·lusió? Tan sols els hi podem dir: "Nunca, jamás, dejes de soñar".