Paz Padilla és de Cadis però té una part catalana molt íntima. Va viure durant una pila d'anys a Barcelona quan treballava a Crónicas marcianas de Xavier Sardà a Telecinco però la cosa catalana li venia d'abans, quan fent el programa Genio y figura, un show d'acudits a Antena 3 que presentava Bertín Osborne, va conèixer el mestre, Chiquito de la Calzada, que en aquells anys, finals dels 90, tenia un representant català, Albert Ferrer. Paz i Albert es van enamorar i van viure junts a Catalunya mentre el show dels marcians va durar. Es van conèixer el 1996, es van casar a Premià l'any 1998 quan la seva filla tenia 1 any. El nom i el cognom de l'única filla de la humorista és catalaníssim: Anna Ferrer. L'amor conjugal va durar poc i la parella es va divorciar l'any 2003. Ara vint anys després Albert Ferrer, en saber que Paz era a Barcelona signant llibres per Sant Jordi, l'ha volgut saludar i s'han fet una foto junts amb un missatge preciós i una imatge de com passa el temps. Així són ara Paz i el seu ex català, Albert:
Foto junts a la Plaça de Catalunya en ple 23 d'abril, dia dels enamorats, abraçats, somrients, ella vídua, ell no se sap l'estat civil perquè manté l'anonimat. El text ho deixa clar: "Qué bonito que vengas a verme. El amor que nos tubimos se convirtió en respeto y admiración 20 años después. Si eres feliz yo soy feliz. Si eres feliz ella (nuestra hija) es feliz. Gracias por decirme Te Quiero, hoy. Yo siempre te quise y siempre te querré". Davant de la FNAC d'El Triangle, un lloc més barceloní per Sant Jordi impossible. Tothom que va a Barcelona vol la seva foto de Sant Jordi en parella i fins i tot els ex. A diferència de la Madrid d'Ayuso, on assegura que no et toparàs amb un ex, a la petita Barcelona sempre hi ha lloc per un ex de bon rotllo. Paz i Albert, Cadis i Barcelona, una filla que es diu Anna amb dues enes i molts llibres venuts. Ningú més pot gaudir d'una festa així.
Paz Padilla es va deprimir quan l'Albert la va deixar perquè se'n va desenamorar: “Él me dejó de un día para otro y yo lo pasé tan mal que no se lo deseo a nadie. Me dijo que se le había apagado el amor, pero yo estaba profundamente enamorada. Lloraba mucho, mañana, tarde y noche. Cuando venía a por la niña, me maquillaba y le contaba chistes para mostrarle que estaba bien, pero cuando cerraba la puerta me hinchaba a llorar otra vez. Estaba loca por este hombre y pensé que nunca más volvería a estar así por nadie. Mi exmarido dejó todo ¡eh!, también te lo digo... Después de un año yo le dije: O vienes a por las cosas, o ya está esto repartido". Vint anys curen les ferides.
Segueix ElNacional.cat a WhatsApp, hi trobaràs tota l'actualitat, en un clic!