Els comunicadors, sigui quin sigui el seu camp, no són mers transmissors asèptics. No és nou ni criticable que exposin la seva opinió. Si no ho fan, solen reclamar-se els perquès de no haver-se posicionat sobre allò que succeeix en l'esfera pública. N'hi ha prou amb veure l'exemple de Laura Matamoros. El recollíem a EN Blau, però aquí el recuperem a tall de context. La 'influencer' assegurava haver sentit por d'expressar la seva opinió sobre el moviment ultra que ha despertat l'acord per a la imminent investidura de Pedro Sánchez. El motiu: no perdre oportunitats de feina. Sense temors, però, acaba per concloure el seu miting via 'stories' amb un sonor "¡viva España!". No podia faltar.
El ressentiment que es nodreix d'una llei d'amnistia que no agrada entre els unionistes. Els més iracunds han pres els carrers enfundats en rojigualdas i al so d'eixordadores consignes infuses. Pretenen qui sap què quan, si no hi ha girs de guió d'última hora, ja hi ha una resolució clara de les negociacions entre el PSOE i Junts. I si donar suport a un moviment d'aquestes característiques, amb independència de les ideologies, planteja la possibilitat de represàlies laborals... Sí, pot ser que alguna cosa important estigui succeint. És per això que, a diferència de Matamoros, són molts d'altres els rostres que, desacomplexats, s'han mostrat a favor d'aquest particular terrabastall de carrer. La musa espanyolista María Pombo no es va tallar un pèl i va titllar els independentistes de "gente que odia y quiere separar a España". Arévalo es va deixar veure per Ferraz pilotant un ciclomotor i amb una bandera de VOX lligada al manillar perquè onegi bé.
Una de les últimes reaccions al conflicte instal·lat a l'escenari ciutadà ha estat la de Josep Pedrerol. El director i conductor d'El chiringuito de jugones va visitar, sense motiu exprés, El hormiguero de Pablo Motos. Entenguem que amb les evidents ganes de divertir-se que l'espai de Trancas i Barrancas implora, encara que també acabaria manifestant els seus pensaments quan el presentador l'interpel·lava asseverant que "el fútbol genera unas pasiones que no genera nada". "Últimamente, la política sí", responia. Motos no es tallava i indagava en la manera de Pedrerol de llegir el conflicte "como catalán".
Ell, clarament en contra de l'amnistia als polítics amb judici pendent pel Procés, s'arrencava sentenciant que "no me quiero creer que sea verdad (...). Me siento catalán y español. Los catalanes no somos insolidarios. Hay unos independentistas que quieren hacer parecer que somos insolidarios", per després qüestionar si la resta de parlamentaris socialistes "¿van a votar a favor de que Puigdemont y esos 300 no sean juzgados?". Dards al president del Govern en funcions, que acusa de mercadejar "por siete votos" i el convida, directament, a "pensar lo que vas a hacer el miércoles o el jueves" ara que encara té una mica de temps.
Pedrerol diu que "el conflicto había bajado, el independentismo había bajado en votos". No entén per què es torna a parlar del tema. Potser és perquè el conflicte, relegat a un segon pla, en realitat tampoc mai no va baixar tant.
Segueix ElNacional.cat a WhatsApp, hi trobaràs tota l'actualitat, en un clic!