Els espectadors de Preguntes Freqüents van ser sotmesos a la tortura intel·lectual de sentir, durant mitja hora, la propaganda espanyolista i farcida de falsedats de Pedro J. Ramírez. L'actual director del digital El Español i un dels grans polemistes de la premsa espanyola va utilitzar la finestra de l'entrevista de la Cristina Puig per vomitar tòpics: Adoctrinament, mitjans comprats (només) a Catalunya, un nou 155 per llei orgànica, el descrèdit de la ONU o les seves solucions imaginatives "dentro de la Constitución" (és a dir, el no res) per resoldre el problema "de Catalunya dentro de España". Una Espanya que "lo mismo que la construimos, se puede destruir, pero dentro de la Constitución". Una presa de pèl rere un altre, apostant pel model Quebec i de Ciutats-Estat, declarant-se republicà, defensant que a Madrid fan "periodismo independiente" (no com a Catalunya) i, especialment, fent servir el sarcasme: "Clavegueres...qué bonita palabra".
El cinisme de Pedro J. es sideral. Si hi algú que en sap de clavegueres, o cloacas, el que més li agradi al senyor, és ell. "El príncipe de las cloacas". Només l'arribada d'una nova fornada d'elements incendiaris, com Eduardo Inda, l'han tret del número 1 de les fake news. És, ha estat i serà sempre un personatge que viu feliç a la foscor, al fons del pantà. Però el detall de "qué bonito es el catalán" per exhibir el seu cinisme sobre aquest tema és encara més abjecte. En tot cas, tot forma part dels jocs i la rància retòrica de Ramírez. Potser per això els espectadors es van indignar amb més intensitat.
Pedro J. no va deixar passar l'oportunitat per mostrar-nos que porta el carnet de Cs entre les dents ("el partido del centro"), però que no li tremolarà el pols si s'ha d'anar a VOX ("que no es fascista"), el seu hàbitat natural. Podria ser el proper convidat de l'Ultra National Geographic de Polònia.