Pedro Sánchez i Inés Arrimadas s'han reunit durant més d'una hora al Congrés dels Diputats, però la trobada no ha ha canviat res al tauler polític. El PSOE continua considerant com a soci preferent Unidas Podemos, mentre segueix negociant amb Esquerra Republicana de Catalunya per obtenir els vots necessaris a la investidura i evitar unes terceres eleccions. La trobada del candidat a president i la líder de Ciudadanos ha estat infructuosa i freda. Gèlida, fins i tot, com reflecteix la fotografia que circula per les agències informació. I és que Sánchez no 'ha comprat la moto' que li oferien els naranjitos, allò de la gran coalició 'constitucionalista' amb el PP (que tampoc està per la labor), una mena d'exorcisme per salvar Espanya de 'rojos y separatistas'. I el millor exemple de la distància entre tots dos el trobem a la seva encaixada de mans.
Pedro Sánchez Inés Arrimadas EFE
No hi ha res pitjor que dues persones que perpetren una encaixada com la de la imatge. Pitjor des del punt de vista de la confiança que projecta a l'espectador, és clar. Una mà flonja, tova, sense esma, que agafa la del seu interlocutor amb cert 'repelús', és el fidel reflex d'una relació que no flueix, de la que no sortirà res profitós, un tràmit per quedar bé de cara els altres, que retrata una mandra infinita i enorme desgana. Les xarxes no han passat per alt la instantània, amb algunes interpretacions magistrals, com la de l'escriptor Quim Monzó, que imagina el (curtíssim) diàleg en aquesta situació incòmoda. Ho fa amb una altra fotografia del mateix moment, però que destil·la la mateixa absència de sintonia. L'enginy de Monzó, un cop més, ha animat la xarxa, que riu amb ganes.
Quim Monzó ACN
La política són gestos, els gestos fan política. Es miri com es miri, el que desprèn l'escena és irrefutable: Sánchez i Arrimadas, avui en dia, són com l'aigua i l'oli. Demà, o demà passat, ves a saber...