Ara que Pedro Sánchez ha arribat al càrrec públic no hereditari més important d'Espanya les TV busquen a l'hemeroteca. Algú de Telecinco va posar "Pedro Sánchez" al cercador i li van sortir uns cinc mil pedros sancheces però va tenir la paciència de mirar un debat de l'any 1997, abans de Crónicas Marcianas, quan un jove Xavier Sardà debutava a Telecinco amb Moros y cristianos.
El documentalista de Telecinco a la seva cerca va trobar or. Un jove estudiant de primer de Dret, alt, espigat, amb les cicatrius a la galta que manté, i que confessava "De mayor no quiero ser juez". Poc s'ho pensava Sardà amb qui estava parlant.
El debat abordava els GAL en l'època que Pedro J. Ramírez entrevistava a El Mundo per fascicles Amedo i Domínguez. Pedro Sánchez no es tallava un pèl quan tenia 25 anys: "Baltasar Garzón ha dado mayor relevancia a testimonios que se han desdecido miles de veces y a otros los ha metido en prisión preventiva con la excusa de la "alarma social" para después presionarlos para que cantasen lo que Garzón quería". Ja sabem què pensa el president d'Espanya (o què pensava) dels excessos de la presó preventiva que es cometen pels jutges de l'Audiència Nacional. A la seva mà està designar ara un ministre de justícia i un Fiscal General de l'Estat per acabar amb la ignomínia de tenir presos polítics.
Que Sánchez no s'arronsa ho demostra quan un tertulià acusava el PSOE de ser a la cúpula dels GAL i Sánchez s'hi encara: "Usted como abogado debería respetar el principio de presunción de inocencia". Cal recordar que el debat és de 1997 i Pedro Sánchez es va afiliar al PSOE de Felipe González l'any 1993. Acaba amb un argument molt del polític que encara no era: "A la sociedad le interesan otras cosas más que el caso GAL, otros casos que llevan otros jueces de quienes no se conoce el nombre". Contra Baltasar Garzón, contra l'ús partidista dels GAL i somiant en ser més que jutge. No va acabar la carrera de Dret però ha guanyat una carrera més important.