És molt probable que la idea no li agradi gaire, però l'influencer, estilista i model espanyol Pelayo Díaz s'assembla molt més del que es pensa a Lucía Etxebarria. No parlem, però, de qüestions d'imatge, d'estil, de marques, modelets o similars, no. En aquest àmbit tots dos estan tan separats com Barcelona de Quito, Equador. A les antípodes. Però en el que sí coincideixen tots dos és en una preocupació derivada de les mobilitzacions ciutadanes contra la injusta i brutal sentència del Procés: els turistes que visiten la capital catalana, i que s'ha trobat de ple amb un poble ofès, fart i que no calla la seva indignació. Però en comptes de posar-se a analitzar què és el que està passant a Catalunya, a Pelayo (curiós nom parlant d'aquest afer) el que li roba la son són d'altres qüestions molt més prosaiques, frívoles i que parlen del compromís polític de les estrelles mediàtiques d'aquesta era: els i les influencers, més preocupats per lluir marques, viatjar (gratis) a paradisos, anar de festa en festa i guanyar calerons fomentant el consumisme que de posar-se a la pell dels altres. Bé, ben mirat si que ho fa. La seva pell és la dels que li importa un rave l'atropellament d'un poble, una ideologia i unes persones víctimes d'una venjança d'estat.
Imagínate ser un turista que ha ahorrado durante meses y estar hoy en BARCELONA 😕
— Pelayo Diaz (@princepelayo) 15 de octubre de 2019
No és la primera publicació de Díaz sobre la situació a Catalunya. Perdó, la situació a Barcelona, segons el seu relat. La resta sembla no existir. Tampoc, pel que es dedueix de les seves manifestacions, cap greuge que expliqui l'enuig de bona part de la ciutadania. Això escrivia a Instagram hores abans de l'esmentat tuit: "Me da mucha pena porque Barcelona es una ciudad que amo y que me trae muy buenos recuerdos. Nos perjudica por la idea de inseguridad a nivel internacional". A ell li preocupen els seus amics internacionals, guapos i famosos. Els que es manifesten no tenen glamour, és clar. I que el gran causant d'aquest conflicte sigui la seva estimada Espanya, tan 'cool' i tolerant, ni li passa pel cap. Ja no és equidistància, és tenir una barra sideral. Les xarxes l'han cobert de glòria.
Pues lo mismo que en Francia o Hong Kong. No te jode, menuda payasada.
— Fíodoir Lucky Mac Tíre (@FiodoirMacTire) 16 de octubre de 2019
Son cosas que pasan en las dictaduras. A mi paso en Turquia. En Birmania en los 90...
— Victor Riverola (@riverolavictor) 16 de octubre de 2019
Has viajado poco.
— Kim Soler (@kim_soler) 15 de octubre de 2019
— Nahia Zrk (@_apatrida) 15 de octubre de 2019
Pues mire, mis cuñadas han estado 4 días y han estado bien distraídas.
— Bettina 🍋 (@Bettina2360) 15 de octubre de 2019
El turismo como paradigma.
— Vicenç Pagès Jordà (@WhistPlayers) 16 de octubre de 2019
Imagínate dejar de pensar en un momento en beneficio económicos y pensar en las personas.🤔🤔🤔
— aldea violeta🔻 (@SAGATXU) 16 de octubre de 2019
Yo fui a Paris cuando lo de las armillas amarillas sin saber q me encontraria alli cuando pasara todo y sinceramente no me enfade con ellos xq estavan reinvincado para mejorar su futuro y pais
— Flawless ♀️🌻🎗 (@larq_11) 15 de octubre de 2019
Imagina tener neuronas
— màrius críticus (@freakydeserie) 16 de octubre de 2019
Si el segle XXI és dels influencers, estem apanyats. Almenys si tots són tan assenyats com Pelayo. Quina influència més lamentable.